Aquestes dues plantetes no tenen res d'espectacular, però són especials per a algunes persones, perquè han crescut amb elles, que les han plantat, les han alimentat i n'han tingut cura el millor que sabien, fins al final que les han decorat perquè fossin més vistoses i nadalenques.Tant el chamaeciparis (pinet) com la selaginella (també coneguda com planta de la sort) s'han fet grans entre elles, com els passa als meus llibres. Després, sempre queda una agradable sensació, perquè has acabat una feina ben feta, i allò en què tant t'has esforçat pot ajudar a donar il·lusió a altres persones quan ho reben.
Cada una de les coses que fem ens ajuda a ser millors com a persones, i a ser més tolerants i alhora forts.
NOTA: Només sóc autor a mitges d'aquest apunt (o menys encara), i el text no és meu; està copiat d'una entranyable carta. No sé com anirà avui el sorteig de la Loteria, però jo, de sort ja n'he tingut molta
4 comentaris:
Em sembla que haurem de crear el "Club de les persones felices malgrat tot".
Per pertànyer-hi, només caldrà saber valorar algunes de les moltes coses bones que tenim a l’abast i saber-les gaudir.
Bones fetes!
Nosaltres hem tingut la sort de conèixer-te, Tibau.
doncs a gaudir d'akesta sort, k no sol ser equitativa!! :)
Aquest any a tu ja et va tocr la loteria amb el petito!!
Publica un comentari a l'entrada