Quan els soldats reben l’ordre d’atacar se’ls regira l’estómac. Són disciplinats; es prenen un Alka Seltzer.
.
Nanoconte de participació als Relats conjunts.
L'altre costat, de l'Ivan Ledesma
Fa 13 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
No tenen més remei, més els val no deixar-se endur per malestars. Alea jacta est, no?
Boníssim, Jesús!
No hi ha cap més opció. Has utilitzat una ironia trasbalsadora.
l'has clavat!
Una ordre sempre és una ordre.
Curt i bo.
"Infantes de Marina
marchemos a luchar.
La patria defender
y su gloria acrecentar..."
Arrrrgfff!
M'has fet recordar la mili, Jesús! Un dia d'aquestos la contaré on line.
;-)
També podrien prendre les de Villadiego.
Quan el treballador es posa a la feina també se li regira l'estómac, i a vegades es pren un cafè o bé un conyac.
Quan el mestre s'encara als alumnes adolescents li agafen tots els mals però ja s'ha pres l'ansiolític a casa seva.
Salut i euros.
Cop de barret!
Pobres! Molt bo.
Hi ha ordres que hauríem de negar-nos a obeir. Les conseqüències d'una guerra no es curen per molts anti-àcids que ens prenguem.
Un nano-relat magistral, Jesús. M'ha agradat molt!
Malament d'aquell soldat que, per disciplinat, no se li regira l'estómac.
no se pas si en varen fer prou amb la pastilleta
En devien prendre un munt...molt bon nanorelat!
Sí, per ells era com el selt o no zer en bones dosis de bicarbonat
I els rivals engolien aspirines Bayer.
Genial!
En aquest cas és quan pren més sentit la frase, "Avançar o morir" no?
Oh! m'agrada molt...no tenen altra, els soldats, no? I ara no poden llevar-se els nervis amb una cigarreta...
:)
Publica un comentari a l'entrada