Sempre uns passos al darrere, faig cabrioles per cridar-te l'atenció. Sé que la teva indiferència és aparent, no m'enganyes, veritat?
04 de febrer 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Els nens mai no enganyen.
que vaja acostumant-se que això ja és per a tota la vida :)
ai! No, clar que no..,
Es podia haver dit al revés: les dones sempre una passa endavant!
Ells io elles petitons(petitones) van a la seva i quan siguin grans ni t'explico :)
Els nens sempre diuen la veritat... i les nenes també!
Publica un comentari a l'entrada