Et disfresses de paret mestra, goses donar la cara al risc del vent; però el gris poruc amb què et vesteixes no amaga ...
(Acabeu vosaltres el text)
.
Inspirat en una foto del blog Màfia mental.
EL CRETINISME POLÍTIC
Fa 5 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
... l'interès que tens per la vida al teu voltant.
...la força del teu cor que amagues dins
...el coratge de veure-hi més enllà de l'aparença.
I gràcies per inspirar-te en una foto de casa meva!
...la tristesa d'un temps que t'enruna.
...la feblesa.
La claror que hi contens.
l'abisme que sents que s'obre entre tu i el món.
els fonaments desfets pel gris del seny, la finestra moixa, la porta esfondrada. I encara, una petita escletxa per on un finíssim raig de llum et va restant el temps.
La fermesa amb que sustentes l’edifici.
Publica un comentari a l'entrada