Cerco el temps fora de mi.
Inútilment em lamento.
Ignoro el tic-tac del meu dins.
.
Inspirat per una de les poesies visuals de Toni Prat, com les que podeu trobar al seu llibre La diversió de la paradoxa, o al seu blog. Us convido a escriure què us inspira la imatge.
4 comentaris:
Per fi... per fi ens hem alliberat tots dos. Ja nigú serà esclau de l'altre. El temps ha trencat relacions amb mi; deia que l'esclavitzava. I les busques han volant buscant què sé jo. I jo, que us diré, tot i que note una certa buidor, em sent bé. Ja no em ratlla la pell aquell tic-tac fastigós. A viure la vida nova!
Ps. I si fóra una metàfora política?
Salut i Terra
Com un instant ... un moment intemporal.
Bona tarda Jesús M.
La millor hora
per defugir les presses:
tres quarts de res.
Havia de passar. El rellotge era el niu i les busques l'ocell.
Publica un comentari a l'entrada