I ara que has marxat, petit i estimat tronc, es veu molt buit el teu espai al costat de l'arbre. T'enyorarem fins l'any que ve. Gràcies per la màgia, gràcies per fer-nos sentir xiquets, tió, tronc, baga.
27 de desembre 2011
Gràcies, tió
I ara que has marxat, petit i estimat tronc, es veu molt buit el teu espai al costat de l'arbre. T'enyorarem fins l'any que ve. Gràcies per la màgia, gràcies per fer-nos sentir xiquets, tió, tronc, baga.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Sembla que s'ha portat molt bé, doncs, el tió i ha deixat un record inesborrable!
Tant de bo en moltes llars el fessin cagar, el tió, i així mantenir viva la flama de les nostres tradicions.
A mi i als meus cosins, de petits, a falta de tronc, ens hi posaven una caixa gran de cartró i l'estovàvem amb un garrot que el tiet Sebastià deia que era màgic, i sí, sí, cop de bastó i aquell tió tan particular cagava llaminadures i alguna petita joguina, però el més impactant era veure reflectida la il·lusió de la canalla en els ulls brillants dels pares, cosins i tiets... a alguns d'ells mai els havia cagat gaire cosa el tió ja que ni mandarines per a la família hi havia, en algunes llars, esclar.
Que gaudim d'un 2012 replet de poesia, narracions i contes!
Ostia, jo li faig fotre fort, però res. Un gorro de llana és el meu miserable botí.
Els menuts de la família també el van fer cagar, i quina gatzara que hi havia! Per una estona, vam tornar a sentir aquell guspireig al cor!
Segons velles tradicions, el podeu guardar encara fins la Candelera, i, de tant en tant, farà una cagaradeta de llamins!
Bones diades!
La nit de Nadal, quan hi ha mainada a casa, fer cagar el tió és un fet màgic i que ja no oblidem mai més.
Bones Festes Jesús M.
El moment en què els nens deixen el bastó i aixequen la manta és màgic...
Publica un comentari a l'entrada