Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara

Una màquina d'espavilar ocells de nit, de Jordi Lara, Edicions 1984.

Sinopsi:

Una màquina d’espavilar ocells de nit és una de les obres més sorprenents i celebrades de la literatura catalana dels darrers anys. Novel·la, assaig, biografia i ficció es barregen en la història d’un jove estudiant de música que entra a formar part d’un conjunt de músics vells i estrafolaris. Amb ells, i investigant la vida i l’obra de rares celebritats artístiques del passat, descobrirà què és exactament una màquina d’espavilar ocells de nit i per a què serveix.

A les cròniques tragicòmiques, líriques o detectivesques d’aquesta novel·la descobrim «un petit món per ubicar-se en l’enormitat del món» i personatges singulars com «nàufrags feliços» que ens parlen del talent, de l’amor, de la llibertat o de la posteritat.

Un llibre que apassionarà qualsevol lector interessat o no per la música. Un llibre que diverteix, reflexiona i emociona.

Jo us en llegeixo un fragment: