Durant les passades VII Jornades de les Lletres Ebrenques d'Amposta va tenir lloc un d'aquells actes que representen un autèntic regal per a un autor, un d'aquells fets que caldria posar al currículum emotiu de la meva trajectòria literària, perquè obtenir algun certamen de lletres i aconseguir una venda més que moderada de llibres sempre va bé, no cal negar-ho, però la tria feta per un lector/a concret/a esdevé el veritable premi.
I el fet que vull subratllar és l'elecció del meu conte "Un regal inesperat", inclòs al recull El vertigen del trapezista, com a lectura en veu alta a la Biblioteca per par de Manolita Sauch, de la Llar Residència Pere Mata d'Amposta.
A ella li feia il·lusió fer-se una foto al meu costat; i jo, que dic que intento viure del "cuento", d'il·lusions com aquesta visc.
A la taula rodona anterior parlàvem sobre l'extensió del conte. I les emocions que et desperta un conte sis anys després d'haver-lo escrit?
Obrir la finestra de bat a bat
Fa 8 minuts
2 comentaris:
les coses escrites agafen vida pròpia i, de vegades, et donen sorpreses agradables. Me n'alegre.
que cada dia tinguis un regal inesperat tant tendre i satisfactori com aquest!
Publica un comentari a l'entrada