Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders

En homenatge al centenari del naixement de Pere Calders, i com a excusa per a donar-me el plaer de rellegir els seus contes, vaig proposar comentar al Club de Lectura de Tortosa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo el llibre Cròniques de la veritat oculta, el passat mes de novembre.
Alguns membres no l'havien llegit mai, altre sí, recentment, i d'altres no li havien donat una altra oportunitat, després d'haver-se convertit en lectura obligatòria quan estudiaven Batxillerat. Però l'amic Calders no em va fallar. Tothom va caure seduït pel seu llenguatge, per la seva ironia, per la forma de mostrar-nos la vida des d'un altre angle, per tractar amb naturalitat fets aparentment absurds o il·lògics. Humor, ironia, sorpresa... però, sobretot, un tractat sobre l'essència de l'ésser humà, a través d'uns contes de gran profunditat, i entretinguts alhora. La vida en tota la seva extensió; fràgil, mutable, inestable, relativa, de vegades trista, però imprescindible i bella.