01 de febrer 2013

Licantropia, de Carles Terès

Licantropia, de Carles Terès
Edicions 1984, 2012
Premi Guillem Nicolau 2011
Sinopsi

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina sensació, sentir llegir en alta veu, amb calma, les primeres ratlles de "Licantropia". Moltes gràcies!

Octavi Serret ha dit...

Ja veig que la rapidesa es algo comù en vatres dos...
Salut i llibres!!!