tens un racó dalt del món: Per als Relats conjunts

16 de febrer 2013

Per als Relats conjunts

El verd que esquitxa les ruïnes del meu passat no és simptoma de renaixença, sinó de defalliment. Les restes de vells castells no protegeixen bé el seu interior.
-
Per als Relats conjunts del mes.

12 comentaris:

Sergi ha dit...: Que hi hagi un nou renaixement no vol dir que sigui el nostre.; 16 de febrer del 2013, a les 12:44
Elfreelang ha dit...: llàstima que sigui defalliment! bona participació!; 16 de febrer del 2013, a les 14:39
artur ha dit...: intentem al menys, que no caiguin !; 16 de febrer del 2013, a les 18:48
Roser Caño Valls ha dit...: Com sempre, preciós, poètic, tendre, genial!; 17 de febrer del 2013, a les 13:15
Anna Tarambana ha dit...: La última frase és brutal! M'ha agradat molt!; 17 de febrer del 2013, a les 21:13
zel ha dit...: Ai, que em temo que no renaixerem pas...; 18 de febrer del 2013, a les 14:33
sa lluna ha dit...: Ens caldrà contruirlos de nou??

Una mica trista m'ha deixat...
Aferradetes.; 18 de febrer del 2013, a les 17:54
Rafel ha dit...: Ja és cert que ens surt una mica de verdet. Però també cal reconstruir-nos cada dia.; 18 de febrer del 2013, a les 22:24
Anònim ha dit...: Ruïnes que són contingut i continent, amb molta història per contar. Uf: "Les restes de vells castells no protegeixen bé el seu interior."; 19 de febrer del 2013, a les 18:04
montse ha dit...: Molt visual i poètic.; 19 de febrer del 2013, a les 19:22
Relatus ha dit...: Doncs l'interior dels vells castells valen la pena de protegir. Haurem de fer un fossat! M'ha agradat molt.; 22 de febrer del 2013, a les 22:35
AlfredRussel ha dit...: Sobre les ruïnes d'un castell que ja no protegeix pot aixecar-se un bosc impenetrable...; 25 de febrer del 2013, a les 18:03

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)