Una dona gran parla pel mòbil pel carrer
o, per ser més precisos, crida. Potser sordeja una mica , i per això crida,
perquè l’altre es doni per al·ludit i cridi també. Només li escolto tres o
quatres frases, i en cadascuna repeteix la paraula "carinyo". Fort. Fort i,
sobretot, clar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Faltaria saber si realment li cridava "amb carinyo"
Publica un comentari a l'entrada