08 de març 2013

Dubto a l'hora d'emprovar-me el rostre amb què em vesteixo dia a dia. No sé si fiar-me'n de l'atzar o la destresa.
.
Inspirat en un poema visual de Toni Prat.

1 comentari:

jomateixa ha dit...

No ens hauria de caler vestir amb un rostre. El millor seria la naturalitat...
una utopia...?