Les cireres que vaig menjar
directament de l’arbre quan era un xiquet engreixen els mecanismes més amagats
del meu cor. No sóc una màquina perfecta; sóc una màquina amb gust de cireres.
La foto del sàbat / 231
Fa 1 hora
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Em passa el mateix!
Besadetes
Publica un comentari a l'entrada