Per no perdre'm les molles, el prologuista

A punt de tenir a les mans el meu nou llibre, el dietari Per no perdre'm les molles, us avanço algun detall més.

Josep Igual fou l'encarregat d'escriure el pròleg de l'anterior dietari, Molles per no perdre'm, i en aquesta ocasió el nivell es manté molt alt, ja que li vaig demanar a una persona que admiro, i a qui no conec personalment, però que fa anus que ens seguim a les xarxes: l'escriptor i científic Salvador Macip.

Gràcies!!!!

Estats: sòlid, líquid, gasós i poètic.

Nou llibre: Per no perdre'm les molles

I us ensenyo la portada del meu nou llibre: Per no perdre'm les molles, d'Editorial Petròpolis.

Com veieu, hi ha un clar protagonista, i com podeu deduir pel títol, ve a ser una continuació del dietari Molles per no perdre'm.

Aviat, més informació.

La presentació, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, el 13 de juny, a càrrec de Manel Ollé.
Es pot aconseguir en format paper a través meu o d'Amazon.
I en format digital a Lulú.

Debat sobre narrativa breu

La meva participació a la Fira Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, d'enguany: un debat sobre narrativa breu amb Joan Barril, moderat per Bel Olid, el diumenge 1 de juny.
Aquí podeu veure la programació sencera de la Fira del llibre ebrenc, així com de la fira d'espectacles literaris Litterarum.
Ens veiem a Móra d'Ebre, com cada any, la festa majora de la literatura ebrenca.

Poesia a les caves

Aquest cap de setmana tinc dos actes, amb la poesia i els contes com a protagonistes.
En primer lloc, aquest divendres 30 de juny, i acceptant la invitació de Santi Borrell, tancaré el certamen Poesia a les caves, a Sant Sadurní d'Anoia, amb un recital de poetes ebrencs juntament amb Glòria Fandos, Rafael Haro i Tomàs Camacho.
Ja he escollit els textos que llegiré.  Amés d'un homenatge a Gerard Vergés, no hi faltarà poesia, i nanocontes!

Més informació en aquest enllaç.

reixes

Les reixes tanquen a mitges, són un convit a observar què hi ha dintre, què resta fora. Un convit pervers.

.

Inspirat en una foto de Xulio Ricardo Trigo

La cuinera, a Tens un racó dalt del món

Coia Valls és la convidada d'aquesta setmana al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21 de les Terres de l'Ebre.

Natural de Reus, l'autora manté un especial i afectuós vincle amb les Terres de l'Ebre, col·laborant en moltes activitats i iniciatives.

Durant el programa recordarem el seu anterior llibre, Les torres del cel, en què novel·la la creació del santuari de Montserrat, però sobretot parlarem del seu nou èxit, La cuinera. Ambientada al segle XVIII, ens narra la història d'un personatge inoblidable, la Constança, una noia amb una convicció, perseverança i coratge de gran heroïna. La trobem que retorna de Lima en direcció a Barcelona, òrfena, i amb una missió que s'autoimposa: menjar-se el món a través de la cuina. És una novel·la molt sensual, amb gustos, textures i colors, amb passions, enveges i ambició.

El seu company Xulio Ricardo Trigo, escriptor i fotògraf, també ens acompanyarà al programa per donar la seva visió sobre el llibre, i per comentar el treball fotogràfic que ha realitzat basat en la novel·la, i que es pot veure a L'illa dels llibres.

Altres llibres que recomanarem durant el programa, Alfabet per a adults, de Gerard Vergés, i Contes per telèfon, de Gianni Rodari.

El programa es podrà veure els dimecres 28 de maig i 4 de juny a les 21.00 hores, i en diverses repeticions durant les dues setmanes.

La vida està poc polida, té alguna estella que et pots clavar.

Quan la vida ens pita un penalti en contra, cal ajustar-se els guants.

l'aniversari

És el seu aniversari. El drac pensa un desig abans de bufar i encendre totes les espelmes.

Carme Meix al Club de Lectura de Tortosa

Aquest dimecres, 28 de maig, al Club de Lectura de Tortosa, comentarem la novel·la Collita de foc, de Carme Meix, amb presència de l'autora.
Amb Collita de foc, Carme Meix ens trasporta al gust més agre de la terra, a la tragèdia repetida, a la fatalitat amb què es veuen atrapats els personatges, gairebé fregant el drama amb què Sebastià Juan Arbó ens va descriure la vida al Delta a Terres de l’Ebre. Però aquí el decorat és de secà, entre l’Alt Maestrat i la Terra Alta, amb la vinya com a esperança i tomba alhora, entre un segle que acaba i un altre que comença, amb la fil·loxera com a botxí. Rafel Esplà, el protagonista fugirà del seu poble i de les guerres carlines a la recerca d’una terra millor, més amable i generosa, més tova i agraïda. Però el destí el perseguirà, i li reconeixerem algun cop trets del pare mancat de tendresa del qual va voler allunyar-se. L’amor l’esquiva, es fa esperar, i quan arriba s’ha florit per manca d’ús, s’ha fet malbé com raïm madur sota la pluja; però la mort no, la mort es torna fidel companya a cara revolta de camí, injusta, cruel, enduent-se a qui més estima un i altre cop: “No el vaig voler tocar. Mai més no vaig voler tocar el cos d’una criatura morta. Mai més. Lo seu pes, de plom, me podia desllomar”. La mort i el treball dur del camp, un treball que encadena i allibera, vés a saber amb quines proporcions. Una novel·la amb color de terra, amb el gust d’un dol que dura massa.

Us deixo un tast del llibre:

Petonets pels puestus o a la recerca de l’amor sincer, de Jordi Romeu Carol

Petonets pelspuestus o a la recerca de l’amor sincer, de Jordi Romeu Carol

XXII Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar

Cossetània Edicions, 2014

Petonets pels puestus o a la recerca de l’amor sincer relata el viatge emocional de Joan Llorente, un jove de trenta anys passats, a la recerca del veritable sentit de l’amor sincer. A través de l’experiència pròpia i de la de diferents personatges que es troba en aquest camí, el protagonista busca les respostes al fracàs de la seva relació sentimental amb la xicota de tota la vida. La història és una sàtira de la visió masculina del món de la parella i dels sentiments contada en primera persona i amb l'aire distret i innocent del seu protagonista.

Fem castells!, de Roger Roig i Hugo Prades

Fem castells!, de Roger Roig i Hugo Prades

Cossetània Edicions, 2014

El Patufet, protagonista d’un dels contes populars catalans més coneguts arreu, és l’encarregat d’explicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre país, en una revisió tendra i divertida del costumari català. En aquest conte el Patufet descobreix els castells, una tradició ben antiga i estesa arreu del territori, que és alhora una demostració emocionant d’unió i superació. Juntament amb els seus amics, viurà a peu de plaça una actuació castellera i aprendrà un munt de coses a l’entorn del fantàstic món dels castells. Al final, fins i tot se li encomanaran les ganes de fer-ne. Vinga amunt...!

gaviotas

El sol, tímido aún, se alza en el horizonte y olvida el rojo de los primeros instantes;  ahora la luz es limpia, recién estrenada, para mostrar que esta mañana es el inicio de algo nuevo. No hace frío, ni calor, ni viento, y el mar parece un espejo de tanta calma que genera. Algunas barcas vuelven a puerto, salpicando un espectáculo perfecto. Pero él, de rodillas en el suelo, busca desesperadamente. Sabe que el tiempo se agota; el servicio de limpieza peinará la playa y borrará todo rastro de la noche. Pasa ambas manos sobre la arena en círculos, con cuidado de no enterrar nada; la pérdida sería irreversible. Mira en todas direcciones, mientras avanza a pequeños pasos, en cuclillas. No piensa rendirse hasta el último segundo; demasiado a perder. No está seguro de encontrarse en el lugar exacto; ayer bebió demasiado, y sólo tiene como referencia las luces verde pistacho del pub donde hicieron las tantas. Pero podría equivocarse, porque a partir de las cuatro sólo guarda tibios recuerdos.

Ella iluminaba una mesa del fondo, donde se sentaba con tres o cuatro amigas. Esa visión justificaba el peregrinaje de tantas noches. Es difícil calcular cuantas cervezas llevaba hasta el momento. Sabía por experiencia que mezclar le perjudica, pero no pudo evitar pedir un whisky para llamar su atención con el bailar de los cubitos de hielo.

Ella tenía el pelo largo. Lo recuerda porque, en un momento determinado, la luna se reflejó.

Acabaron en la playa enlazados uno al otro, a fuego rápido, mezclados con la arena. No recuerda el rostro, y cree que su nombre, no sabe por qué, contiene una eme. Es consciente de haber tenido entre las manos la mujer de su vida. Por eso, ahora que sus huellas aún son tiernas, quiere que le ayuden a recordarla. Pero el tiempo se agota; la máquina de limpieza entra en la playa, y espanta las gaviotas a su paso.

.

Versió en castellà del conte Espantant gavines, El vertigen del trapezista (Cossetània Edicions, 2008)

Xàfec impetuós sacseja

Xàfec impetuós sacseja el matí encara tendre. Brogit d’aigua que esclata contra parets, vidres i tendals, amb un fúria que espero immerescuda, Els cotxes estripen els bassals que inunden afamats el carrer. Una fosca eixordadora inunda l’aire.

I de cop, la calma, Gotes aferrades a la finestra i un silenci d’aigua lenta.
.

(La versió de món fill és que els núvols tenen canons i tiren bales i fletxes. Ja em puc retirar.)

Despullar-se i deixar ben plegats els remordiments.

Triar entre viure i reviure.

Entro amb mon fill a la llibreria Viladrich. A primera fila, llibres de Gerard Vergés, que ell reconeix de veure’ls a casa (ja he parlat altres cops de la seva breu relació, i de com es van conèixer a la Biblioteca). En sortir, pren un punt de llibre. Li agrada agafar papers, i tríptics i fullets, de tot arreu on anem; tot i que no es van conèixer, en això s’assembla a son iaio, que sempre feia el mateix. Li explico. Ja al carrer, em diu que regalarà el punt de llibre a una persona famosa, però que està viva. A qui?, li pregunto. A tu, respon.

Contes a la carta

La setmana passada, entregat un altres dels meus Contes a la carta, aquest cop com a regal d'un aniversari especial, i amb un cert toc de gènere de terror.

Sí, no et desfullo

Sí, no et desfullo,

sóc amo dels meus dubtes.

I els pètals riuen.

.

Inspirat en un foto de Xulio Ricardo Trigo.

Aparent tranquil·litat, a Clicmania

L'any passat, els benvolguts amics i amigues del grup CREA van fer dues versions en curtmetratge del meu conte Aparent tranquil·litat.
David Camuñas ho explica a la televisió d'internet Clicmania

11a Fira del llibre ebrenc: taula de narrativa breu

La meva participació a la Fira Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, d'enguany: una taula rodona sobre narrativa breu amb Bel Olid i Joan Barril, el diumenge 1 de juny.
Aquí podeu veure la programació sencera de la Fira del llibre ebrenc, així com de la fira d'espectacles literaris Litterarum.
Ens veiem a Móra d'Ebre, com cada any, la festa majora de la literatura ebrenca.

T'amagues? Encaixes.
.
Inspirat en una imatge de Laia Calvet.

Contes per telèfon, de Gianni Rodari

Diari de terradets, de Toni Ibañez

Diari de terradets, de Toni Ibañez
Us convido a tastar aquest dietari d'un blocaire insigne.
És tan feliç que no necessita escriure. Escolta els grills i les granotes i, quan el vent s'esvalota, l'hipnòtic balandreig del fullatge dels roures. El penjoll de petxines fa gatzara. El penell és una bruixa de ferro amb l'escombra entre les cames. Una casa de fusta per fora i per dins. Aquest matí ha penjat la bústia nova amb el seu nom escrit amb tinta negra. Des de la terrassa pot albirar set pobles: Moror, Estorm, Cellers, Guàrdia de Noguera, Santa Engràcia, Talarn i Llimiana. La lluna, sibil·lina, s'amaga rere el Montsec de Rúbies. Li ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, tota la vida. Sent que ha trobat el seu lloc i que podria quedar-s'hi per sempre, si sempre no fos una paraula grandiloqüent i ridícula.

Per a relats conjunts

Espantat per la revolta dels meus dits, admiro, d'amagat, la seva gosadia, la rauxa amb què enfilen els mots com papallones.
.
Participant a la nova proposta de Relats conjunts.

La rumba ebrenca, de Lo gitano blanc

La primera pedra

Molt content d'haver posat avui la primera pedra (o el primer fil) d'un projecte literari que fa un parell d'anys que em rondava pel cap. 

Esbós sense èxit? Desig estripat? El teu somni mai no aterra del tot.
.
Inspirat per una foto a Instagram de Laia Calvet.

Les bicicletes no corren soles, ni les cames, ni els cors.

Any Desideri Lombarte

El 2014 és l'Any Desideri Lombarte;  una bona excusa per conèixer l'autor.
Podeu conèixer els actes d'aquest any en aquest enllaç.
De moment, en llegeixo un poema:

Dos panys. Anys.

Una porta. Dues fulles. Dos panys. Un d’ells quasi sense pintura, erosionat pel pas dels dies, dels anys, de les mans.

La Bouesia a Tens un racó dalt del món

Aquesta setmana, Tens un racó dalt del món, de Canal 21, homenatja els organitzadors de la Bouesia, que enguany, al meus de juliol, arriba a la desena edició. Es tracta d'un certamen i d'una gent plens d'originalitat, agosarats, creatius, divertits, arriscats, que barregen poesia, música, dansa i tot el que se'ls passa pel cap, perquè tot és un, perquè la poesia és una forma d'entendre la vida, i la bouesia és la forma personal en què la veuen els nostres convidats.
Ens en parlaran, en representació de tots, Miquel Àngel Marín i Javier Caballero. Repassarem alguns dels moments d'aquests deu anys, i ens avançaran la programació d'aquest 2014. La Bouesia va nèixer a la cava, al delta, però es va expandint per tot el territori. Aquest és l'avanç de la programació d'enguany:

BOUESIA 2014. DAU AL BOU. Xa EDICIÓ.

AMPOSTA-BENICARLÓ-DELTEBRE-FLIX-TORTOSA-VANDELLÒS.

 Enguany construirem una carrossa que viatjarà als pobles i ciutats on celebrem la Bouesia. L'artista valencià Rafael Tormo i els estudiants de l'institut de Deltebre seran els encarregats de la construcció de la carrossa. Com una materialització de la vocació nòmada, itinerant dels bouetes i la bouesia.

(tot el referent a la carrossa ho explicarà demà el Joan Bonet).

 - VANDELLÒS. 'Rotonda Vacabomba'. 5 de juliol de 2014.

El poble de Vandellòs és el protagonista. Rafel Tormo (Acció pirotècnica). Cercavila poètica pel poble amb 10 bouetes i la gent de Vandellòs. Concert de Pau Riba. Bouafter al bar Cal Bou.

 - TORTOSA. '10 Bous'. Celebració de les deu edicions de Bouesia al Consell Comarcal del Baix Ebre.

Sònia Gómez, ballarina de la Sènia d'àmbit internacional: visita ballada i guiada a l'edifici del Consell Comarcal.

Accions i concert.

 - DELTEBRE. 'La memòria de l'Arròs'. 12, 13 de juliol 2014. Festejar un lloc de la memòria de la gent de Deltebre: l'antiga Cambra Arrossera de la Cava. Bouconferències. Recital. Concert. Jota. Pau Riba. Poesia als Parcs (Diputació de Barcelona).

 - AMPOSTA. 'Bouromeria al Pati'. 19 i 20 de juliol 2014. Un cap de setmana instal.lats a 'Lo Pati', Centre d'Art de les Terres de l'Ebre.

 - FLIX. 'Flixis Fluxus Via Bovis'. 14 de juliol 2014. Festival Sirga. Exploració poètico-caminada de la vila de Flix.

 - BENICARLÓ. 'Intervenció Ultralocal'. Cercavila poètica pels carrers de Benicarló.

.

Però abans de començar amb el contingut d'aquest programa, el primer que gravàvem després de la mort de Gerard Vergés i Gabriel García Márquez, els he volgut fer un petit homenatge llegint un fragment de la seva obra. I la màgia de la Bouesia s'ha posat a funcionar. Tot just abans de començar a gravar, Javier Caballero em diu que voldria llegir un fragment de Vergés, i jo li comento que tenia pensat començar el programa amb una lectura. Li cedeixo l'oportunitat de començar llegint, i la sorpresa és que tots dos havíem escollit exactament el mateix fragment de L'ombra rogenca de la lloba. A Vergés li hagués fet gràcia.

.

Altres llibres recomanats durant el programa, El jardí de les delícies, de Gerard Vergés, l'obra de Gabriel García Márquez, la biografia de Joan Panisello, d'Emigdi Subirats, el poemari Lugar, de Mariano Castro, i la novel·la guanyadora del XXII Premi de Narrativa de l'Ametlla de Mar, Petonets pels puestus o a la recerca de l'amor sincer, de Jordi Romeu Carol.

El programa es podrà veure els dimecres 14 i 21 de maig, a les 21.00 h. i en diverses repeticions durant les dues properes setmanes.

Mai plou a gust de tothom. Però a la pluja no li importa.

llei de Murphy?

A la feina he de buscar un parell de factures que es troben arxivades en una pila que fa un pam de gruix. Em temo el pitjor, però, contra tot pronòstic, les dues factures m’esperen quasi dalt del tot i les localitzo de seguida, i respiro profundament de satisfacció.

Si les factures haguessin estat amagades al fons, segur que hauria evocat la famosa llei de Murphy, però ara m’he quedat sense arguments. La vida es rebel·la i imagino que em mira picardiosa i diu, amb les mans als malucs en forma de gerra: i ara què, eh? I té raó, sovint som massa exigents amb la vida, i molt poc agraïts per tot el que ens regala.

A l'Institut de Camarles amb el trapezista

Agraït per la iniciativa del mestre Carles Castellà, de fer llegir El vertigen del trapezista al seu alumnat, el passat 28 d'abril acudeixo a l’Institut de Camarles. M’agrada que el trapezista no hagi parat del tot, que es mantingui viu, inquiet, amb capacitat de sorprendre, fins i tot a mi mateix. Anar a parlar d’un llibre teu, escrit ja fa uns quants anys, és bona excusa per rellegir-lo, per recuperar sensacions, per remoure emocions estancades al solatge del record.

Per fer la xerrada envaïm el gimnàs, provisionalment. Els alumnes m’esperen asseguts en banquets, amarats d’una adolescència que els fa creure invencibles, o fràgils, o tot alhora. Així, tots junts, es fan forts els uns als altres. Carles Castellà fa una breu introducció, i jo també comento alguna cosa abans de donar-los la paraula, i llavors sorgeixen les vergonyes, les inseguretats. Són durs per fora, tendres per dins. Però a poc a poc s’alcen braços, alguns amb insistència; altres, segur, pensen en les seves coses; pluralitat d’horitzons tan diversos com la vida.

Deixo uns quants exemplars de Postres de músic de regal, i m’obsequien amb productes de la terra (arròs i oli); intentem alimentar-nos mútuament.
Al Carles, a més, li dec un dels primers comentaris que es van fer sobre els meus llibres, concretament Postres de músic, allà l'any 2006.

Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés

Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés: En una galàxia perduda, en un petit planeta

pou

Ens atrau el fons del pou. Si hi cridem, l'eco rebota i surt. L'eco. I tornem a casa. I respirem.

.

Inspirat per una il·lustració de Núria Feijoo.

Projectes de dos en dos

Proposar un projecte a un editor, i que ell te'n contraproposi un altre. I, de cop i volta, ja en tens dos. 

La meva proposta de llibre ja la tenia dissenyada al cap, i començo a estudiar la seva. Passejo un moment a la vora del riu, que s'ha convertit en una de les meves grans muses, i surt la guspira. 

A treballar!

Postres de músic a Rodamots

Torna a aparèixer un fragment meu per a il·lustrar una de les paraules diàries de què ens parla la web Rodamots.

Aquest es tracta de la paraula "xafarranxo", i el text que l'acompanya és un fragment del conte "Màxima tensió", inclòs a Postres de músic.

Us recomano un cop més la visita a la web o, encara millor, us podeu  subscriure per rebre una paraula cada dia per correu electrònic. 

Les cireres són...

Les cireres són una metàfora de...
.
(Acabeu vosaltres la frase)

A l'Avui, la Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, de la mà d'Ignasi Riera

Ignasi Riera publica aquest dijous un article al Punt Avui en què recorda la seva experiència amb Alcanar, i fa referència a la Mostra Oberta de Poesia que s'hi celebra, organitzada pel company Tomàs Camacho. Tinc l'honor que citi un fragment del poema amb què vaig participar a la Mostra, i que el meu nom acompanyi a Josep Ribera, el gran Víctor Canicio i, una vegada més, a prop de Gerard Vergés.

L'ombra rogenca de la lloba, de Gerard Vergés

I es converteix en un ésser sobrenatural. Demana el full de reclamacions; algú no ha entès el seu desig.

recordar

Recordar: embolicar el passat amb paper de regal.

Llibre a la vista

La vida sempre et dóna sorpreses, però és molt millor donar-li sorpreses a la vida. En teoria, el meu proper llibre no havia de sortir fins el mes d'octubre, però de forma impulsiva se n'ha colat un altre abans, que potser sortirà en unes setmanes. Avui he rebut la portada. Quines ganes tinc d'ensenyar-vos-la!

Poesia a les Caves

Últimament raciono molt les meves sortides per participar a activitats literàries lluny de Tortosa, però enguany serà un plaer accepgtar la invitació de Santi Borrel de col·laborar al certamen Poesia a les caves, a Sant Sadurní d'Anoia.

L'activitat tindrà lloc tots els divendres de maig, i tenim reservat el dia 30 per a una representació ebrenca.

Més informació en aquest enllaç.

Créixer de vegades és fer-se petit.

Els déus enfurits tenen molt d'humans.

Immortal

Passat i futur;

Visita amb mon fill al Museu de Tortosa. Pedres velles i ulls inquiets. Passat i futur; sobretot, present.

Recordant Gerard Vergés

No paro de recordar moments que m'uneixen a Gerard Vergés (penso que les hauria de recollir tots, com un àlbum valuós). L'any 2009, de la web Siestv, una televisió cultural per internet, em proposen gravar una entrevista. Com que em feia mandra viatjar fins Barcelona o Girona (ara no ho recordo exactament), i com a petita rebel·lió per trobar-nos tan lluny dels centres mediàtics, els faig una contraoferta: que vinguin ells a Tortosa a gravar programes amb diversos autors ebrencs. Aconsegueixo que gravin a Gerard Vergés, i el següent vídeo n'és el resultat. Vergés ens deixa unes quantes lliçons, com ara que hem de ser més estrictes, començant per nosaltres mateixos:

També us mostro aquest senzill vídeo d'aquell dia, també amb Francesca Aliern, el primer, crec, que vaig penjar a Youtube.

llum de nit

La llum de la nit fa màgia amb les ombres. La il·lusió que dibuixa no és fruit dels seus trucs, sinó dels nostres.
.
Inspirat en una foto de Xulio Ricardo Trigo.

Pluri-retrat d'un poeta

La web Surtdecasa dedica un especial al record de Gerard Vergés, amb deu breus, però sentides reflexions sobre la seva figura. Un plaer aportar un nou granet d'arena a difondre aquest gran home i poeta. Els podeu llegir en aquest enllaç.

El vol dels ocells no sembla regular. Però no ho juraré fins que m'hi torni.

Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés

Long play per a una ànima trista, de Gerard Vergés.
Catedral

Cada paraula és important

Si feu servir les paraules "viure" i "records", aneu en compte amb la preposició que poseu al mig, n'hi ha de perilloses: amb, sense, de, pels, als...