Xàfec impetuós sacseja el
matí encara tendre. Brogit d’aigua que esclata contra parets, vidres i tendals,
amb un fúria que espero immerescuda, Els cotxes estripen els bassals que
inunden afamats el carrer. Una fosca eixordadora inunda l’aire.
I de cop, la calma, Gotes
aferrades a la finestra i un silenci d’aigua lenta..
(La versió de món
fill és que els núvols tenen canons i tiren bales i fletxes. Ja em puc retirar.)
1 comentari:
M'encanten aquests xàfecs.
Publica un comentari a l'entrada