Xàfec impetuós sacseja

Xàfec impetuós sacseja el matí encara tendre. Brogit d’aigua que esclata contra parets, vidres i tendals, amb un fúria que espero immerescuda, Els cotxes estripen els bassals que inunden afamats el carrer. Una fosca eixordadora inunda l’aire.

I de cop, la calma, Gotes aferrades a la finestra i un silenci d’aigua lenta.
.

(La versió de món fill és que els núvols tenen canons i tiren bales i fletxes. Ja em puc retirar.)