Malgrat la seva rotunda absència, notar dins
del cor el recolzament del teu pare, saber la seva innegociable fe en tu, tenir
el seu exemple com a guia davant dels dubtes i incerteses de la vida.
Gràcies,
pare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La sort de tenir un pare. Em recorda una frase de Camus a les notes finals de la seva novel·la inacabada El primer hombre (encara que ell tracta la seva absència, ja que el seu pare va morir quan ell només tenia un any):
"A los cuarenta años reconoce que necesita alguien que le señale el camino y lo repruebe o lo elogie: un padre. La autoridad y no el poder."
Publica un comentari a l'entrada