13 de desembre 2015

El último vuelo del Microraptor, de Sergi G. Oset


Qui em segueix de forma habitual sap que una de les meves passions literàries (o vicis) són els nanocontes. En penjo sovint a internet, i he aconseguit encaixar-ne alguns al final dels últims recull de relats que he publicat. Però una de les meves il·lusions és arribar a publicar-ne un recull sencer. I vet aquí que el Sergi G. Oset ha estat més ràpid, audaç i incisiu que jo.
Ja havia publicat reculls de microcontes, però amb El último vuelo del Microraptor ha assolit l'essència, i ens regala quas dos-cents nanocontes amb tot un catàleg d'humor (sovint negre), ironia, mala llet, crítica social, fantasia, terror... moltes vegades amb referències a Lovecraft, Poe, Borges, Monterroso, Tim Barton... i un llarg etcétera.
Un regal que cal prendre en petites dosis, una joguina literària i intel·lectural per tenir sempre a mà.
Us en transcric alguns:
.
REALISMO MÁGICO
El día que vio como sus zapatos se zampaban al gato, comprendió que nun jamás se dejaría pisar por ningún otro hombre.
.
REPROCHES AFILADOS
"Ya no me haces caso", gimoteaba. "Pasas de mí", me echaba en cara. Pues durante su última hora de vida, tuvo toda mi atención para él solito. La mía y la de nuestros cuchillos de cocina.
.
EL MONSTRUO (LA NOVELA INACABADA)
Tenía que destruirla. Se convirtió en una monstruosidad de incontables tentáculos, un sinsentido. ¡Creció más allá de las noventa páginas! Tuve que confinarla en el fondo oscuro del último cajón del escritorio. Condenada al olvido. Mi losa, mi hijo fariseo, mi error más vergonzante.

1 comentari:

Sergi G. Oset ha dit...

Gràcies Mestre. Un honor que el Microraptor aparegui a Tens un racó dalt del Món.
Abraçades i microficions!!!