No
deixis mai de mirar al cel, Miquel Esteve
Columna
Edicions, 2017
Sinopsi
«Mira l’Imma Esparza asseguda com si fes becaines al banc de la
plaça d’Adrià i respira profundament. El gebre té un regust de sal. la sal de
la mar propera, la sal de la sang de la dona, la sal de l’ofici de criminòleg,
la sal que els homes escampen per terra i trepitgen amb impudícia. Mira l’Imma
Esparza i s’imagina la seva esposa, que té deu anys més que la víctima asseguda
en aquest banc, i sospira. El baf del sospir que se li escapa es dissipa en
l’èter salat i gelat d’una ciutat anestesiada per la son».
Fosca albada. Un empleat de la brigada
municipal de Barcelona troba el cadàver d’una dona jove, l'Imma Esparza, asseguda en un banc de la plaça d’Adrià, amb
les mans entre les cames, una nota escrita a la boca, «No deixis mai de mirar
al cel», i la targeta d’una agència matrimonial al bitlleter: Nirvana. L’Adolf,
un singular inspector en cap dels Mossos d’Esquadra que anhela figurar als
annals de la investigació criminal amb la resolució d'un cas excepcional,
capitanejarà el cas, juntament amb l’Ester, una advocada de l'administració de
justícia que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de
vida.
No deixis mai de mirar al cel és un thriller impecable, original, ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensió, de l’estructura, del ritme i dels personatges, arrossegarà el lector a les parts més fosques de les debilitats humanes i l'enfonsarà en el dilema etern de viure: virtut o passió?
No deixis mai de mirar al cel és un thriller impecable, original, ambiciós, sensual i moral. Escrit amb un total domini de la tensió, de l’estructura, del ritme i dels personatges, arrossegarà el lector a les parts més fosques de les debilitats humanes i l'enfonsarà en el dilema etern de viure: virtut o passió?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada