Avui, a la secció De pel·lícula, el fragment del text d'un documental molt interessant, Quan les tomaques escolten Wagner. Un documental que m'omple de tendresa, potser perquè són d'un poble petit, eminentment agrícola, i que ens mostra una explotació agrícola a Grècia, on treballen la meitat de la gent d'un poble de 33 habitants, on ja no hi ha xiquets, pràcticament una família. Ens parla de la lleialtat a una tradició, de l'estima per uns productes que tenen una història, una qualitat innegociable, un sentit. Una vida lligada a la terra, amb moments per a les reflexions més existencials; potser una cosa porta l'altra. La cura i tendresa amb què el cap de l'explotació tracta les seves treballadores és infinita, enamora.
-Parlant des d'un punt de vista egoista, m'agradaria saber què passa després de la mort; però, si ho sabéssim, perdríem el sentit de frivolitat que ens fa ser millors persones. Què n'opines?
-Ho pots repetir? Estava acaronant el gat.
-Creus que me'n recordo de tot el que dic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada