Quan saps qui t'estima

Camino lentament, sense pressa per a anar enlloc. M’avança una família amb tres o quatre xiquetes de diverses edats que parlen sobre algun parent, sobre el germà de pare per part de mare, o alguna cosa sense sentit així. Als xiquets menuts els costa entendre algun parentiu, i confonen tiets amb padrins, i cosins amb nebots, per no entrar a la peluda qüestió de les nores i sogres. Amb els anys ja ho entendran tot, o no; tant se val, l’important és que sempre saben, i rarament s’equivoquen, de qui els estima de veritat, sigui quin sigui el nom del parentiu que els uneix.