Ja fa un vint d’anys que em van trucar d’Olot per a anunciar-me que havia obtingut el 39è Premi Marian Vayreda. Encara avui, l’alegria i satisfacció d’aquell instant em fa somriure i m’ajuda a digerir millor moments de desànim. El principal premi fou la publicació de l’obra a càrrec d’editorial Empúries.D’aquesta manera, Postres de músic va representar un salt endavant (petit per a un home, però gran per a un escriptor desconegut) i a partir d'aquest segon llibre ja vaig gosar dir que era escriptor. Va facilitar que els meus contes arribessin a un nombre major de lectors i una difusió d’abast nacional, fent-se’n ressò premsa tan diversa com l’Avui, La Vanguardia, l’ABC, La Razón, El País, Diari de Girona o El Temps, a més de tota la premsa comarcal.
Li vaig posar Postres de músic perquè els contes que el componen són petits, rodonets, amb gustos diversos, alguns amb to dolç com el moscatell, altres més aviat com el vi ranci. Els meus contes són molt breus, només pinzellades en la vida dels personatges, i sovint oculten dades que ha d’imaginar el lector. Aquest ha de col·laborar en la creació del conte. És com quan uns amics et conviden a sopar a casa seva i tu has de portar les postres; en aquest cas, jo em presento a les cases dels lectors amb Postres de músic, i ells han d’aportar la resta de plats.
El jurat del premi, format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Villatoro, Imma Merino i Eugènia Broggi va destacar-ne la qualitat i la intel·ligència de l´escriptura, la fina ironia i els jocs amb el llenguatge, així com l’originalitat de la seva construcció i sobretot la darrera picada d'ullet de l’epíleg final, que relliga les històries i permet comprovar que totes formen part d'una unitat, del mateix llibre.
Al poc temps de la seva aparició, l’FNAC el va incloure a la seva web entre els llibres més destacats amb el següent comentari: "Aquest fresc recull de petites històries és una dolça manera d'endinsar-se en una lectura divertida i sugerent. Els temes, tot i que en un principi poden semblar dispars, gràcies a una estructura especialment acertada, aconsegueixen un fantàstic resultat final: rodó, podriem dir. És pràcticament impossible no devorar aquest llibre en un temps récord, rellegir-lo i descobrir el que pot fer un ús intel·ligent del llenguatge. Unes històries encisadores, i especials."
Emigdi Subirats, escriptor i articulista campredonenc, en va dir amb el seu entusiasme habitual: "…Jesús M. Tibau demostra haver trobat el seu espai de maduresa literària, amb narracions veritablement variades i d’una gran originalitat, alhora que demostra una gran mestria en l’ús i coneixement de la llengua catalana… De ben segur que aquest és un dels millors reculls de contes escrits per un autor de casa nostra, si no el millor".
Mercè Cuartiella, escriptora i Conductora del programa ISBN d'actualitat literària a Canal Nord Televisió, parla de gran domini de la llengua, sensibilitat exquisida i comenta que ha trobat un dels pocs autors catalans (en masculí) que li ha semblat convincent assumint la veu d’una dona, ja que als relats on són elles les que parlen no es veu una veu masculina disfressada, sinó una veu femenina.
En resum, la gran majoria coincideixen en què els meus relats combinen humor, sensibilitat, originalitat i sorpresa, i espero que aquesta fórmula em porti algun dia al somni de poder viure del "cuento".
Han passat dos dècades, vint llibres publicats i molts més escrits, el meu estil ha tendit a la brevetat, a la recerca de l'emoció a partir de fets més quotidians encara, però molta gent em recorda encara per aquest recull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada