el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
Aquelles pel·lícules en blanc i negre dels 40 i 50 són autèntiques llepolies per a mi, de vegades els diàlegs, de vegades la fotografia, sovint tot.
Criss cross (L'abraçada de la mort) (1949). la podeu veure a youtube, en versió original
1 comentari:
Són tan intenses, i descriuen tan bé un entorn, que de vegades, sense adonar-me'n, m'imagino el passat i aquella època com si la gent que hi va ser ho veiés tot en blanc i negre. Una vegada, de petit, li vaig dir a la meva àvia, quan em parlava de la seva joventut als anys trenta, com era veure el món en blanc i negre.
Publica un comentari a l'entrada