Des del meu ateisme practicant, i amb un respecte prudent, observo algunes creences i costums religioses amb dosis variades de simpatia, curiositat i emoció vinculades a un bagatge cultural que és impossible d’obviar. Per exemple, el fet de les mares de déu trobades –que en són moltes, però és una, en un d’aquells malabarismes que la fe obliga a escometre a la raó-, imatges normalment de fusta, que restaven amagades en llocs recòndits i apartats, i que descobreix alguna persona d’extracte humil, un pastor o una noia que rentava.
Cap de mare de déu ha tingut el detall de posar-se al meu pas, però tinc tendència a trobar petits objectes, sovint trencats, malmesos, de vegades escrits, llançats o perduts al carrer, que no tenen res de sagrat, en sentit estricte de la paraula, però que sembla que em diguin alguna cosa, i que em remeten a emocions, a vivències d’altres persones que, a manca d’una veu que m’il·lumini, jo puc intuir, imaginar o directament inventar.
Avui és el cas d’un paper amb una llista numerada del que crec que són quinze cançons o grups musicals i una data: 1990. Pel contingut, per la mida, i per la seva forma quadrada, apostaria que es tractava d’una d’aquelles cintes de cassette que quan era jove gravàvem amb temes seleccionats d’un disc que ens deixaven o caçats de la seva emissió a la ràdio.
Descobreixo que la llista –Sonic Youth, Pixies, Mucky Pup, Primus, Violence, Sacred Reich, Bad Religion, The Breeders, Lemonheads, Testament, Exodus, Prong, Xentrix i Acid Reign- pertany a grups de thrash metal, rock alternatiu i punk. Dubto que alguna mena de divinitat vulgui transmetre un missatge a aquest desvalgut món en què vivim, i que m’utilitzi a mi i a aquesta llista, com a canal de comunicació, en plena era de les xarxes socials.
En cas que em faci adepte a aquesta religió, ja us avisaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada