02 de novembre 2007

Cares del món (18)

Com molts ja sabeu, el divendres és el dia de la secció Cares del món, que a poc a poc va guanyant adeptes que m'envien les seves troballes.
Avui llenço el repte a la gent d'Amposta i rodalies perquè em diguin on es troba aquesta cara de nas enorme (pobreta, quant deu patir quan es constipa).

01 de novembre 2007

Felicitats petites (16)

De vegades petits gestos de persones que desconeixem ens poden alegrar un moment del dia, que no és poca cosa.
Fa uns dies, anant per la carretera, vaig veure que el cotxe del darrere portava els llums encesos. Li vaig fer un senyal internacional amb la mà, em va entendre i de seguida els va apagar. Quilòmetres després em va avançar i va encendre un moment tots els intermitents en un senyal que vaig interpretar com un gràcies.
Petits detalls així no costen gaire, i fan més amable la vida quotidiana, especialment a la carretera. No cal oblidar que dins els cotxes hi viatgen persones amb sentiments, preocupacions, inquietuds i il·lusions, que no són només màquines capaces de tot per a arribar deu segons aviat al seu destí.

31 d’octubre 2007

28è joc literari: la data enigmàtica

Com tots els dimecres des de fa 28 setmanes, tinc el plaer de proposar-vos un nou literari per a fomentar i fer més proper i divertit el món dels llibres.
Al joc literari d’avui us ho intentaré posar una mica més difícil, per als amants dels reptes, tot i que estic segur que algú el trobarà fàcil.

La pista és ben senzilla: 05-08-62

Amb aquestes minses dades, vull que encerteu el títol d’un llibre i el seu autor, i que l’envieu a jesusimaite(arrova)gmail.com , juntament amb el vostre nom i la població per qui participi per primer cop.
Si ho trobeu massa difícil, potser m’entendriré i d’aquí un parell de dies posi una altra pista.
Ànim que el sorteig del premi ja és a tocar. Si voleu més informació sobre els altres jocs literaris d’aquest mes o sobre el premi, podeu consultar el post anterior.

30 d’octubre 2007

Trobada del Club de Lectura de Tortosa

El Club de Lectura de Tortosa ens vam tornar a reunir ahir a la Biblioteca Marcel·lí Domingo per tal de comentar el llibre d'Empar Moliner, T'estimo si he begut. Com anteriors ocasions, vam gaudir d'una tertúlia informal on cadascú va exposar la seva opinió sobre aquest recull de contes i, en general, vam destacar l'actitud provocadora de l'autora que no s'ho pensa gens a l'hora de ridiculitzar i ironitzar sobre temes aparentment seriosos com ara el feminisme o les ONGs, per exemple. Ella, una dona escriptora, no dubta en parodiar les feministes o certa actitud i esnobisme d'alguns escriptors. Els problemes de la parella o l'incansable desig d'allò que no tenim són temes recurrents en aquests relats.
Independentment que un llibre ens pugui agradar més que un altre, aquestes trobades ens serveixen als lectors per a apropar-nos als llibres amb més cura i atenció encara i després, a més del plaer que ens dóna la lectura, trobem el d'una bona tertúlia.

La nostra propera trobada serà el 26 de novembre per comentar tot un clàssic del segle XX: El vigilant en el camp de sègol, de J. D. Salinger. Aquest és un llibre magnífic, de lectura indispensable, idoni per a atraure els més joves al món dels llibres .

De pel·lícula: Delictes i faltes, de Woody Allen



Una altra genial pel·lícula de Woody Allen de 1989 on planteja una qüestió moral: el fet que un delicte quedi sense càstig, ni humà ni divi, i el culpable pugui continuar endavant amb la seva vida sense cap problema i amb escassos remordiments.




Déu és un luxe que no em puc permetre.


Recordo el meu pare dient-me: "Els ulls de Déu estan sempre damunt nostre".

El meu exmarit i jo ens vam enamorar a primera vista. Li hauria d’haver donat un segon cop d’ull.

El món de l’espectacle és pijor que un niu d’escurçons. És un escurçó que no torna la trucada a un altre escurçó.


No he estat dins d’una dona des de que vaig anar a l’estàtua de la Llibertat.

29 d’octubre 2007

La importància de fer anar la llengua

Avui he trobat una notícia a la web de l'AELC amb els sëgüent titular: El 50% dels catalans usa la llengua habitualment.
Jo que sempre busco la part còmica de la vida, no m'he pogut estar d'imaginar-me tres milions i mig de catalans practicant jocs eròtico-festius amb la llengua, la qual cosa és molt útil per a la integració social i facilita la comunicació no verbal, que és de les millors que hi ha.
Però no, es tracta d'un nou estudi sobre l'ús de la llengua catalana dut a a terme per l'Institut d'Estudis Catalans, que afirma que entre el 50 i el 55% dels catalans s'expressen habitualment en la nostra llengua. Aquesta xifra és inferior a la de començament de segle XX, quan el percentatge era del 70-80%. El percentatge actual augmenta fins al 60% si es té en compte la variable que considera si saben parlar català, encara que no l'usin habitualment.
Segons el coordinador del simposi, Francesc Vallverdú, una de les dades rellevants és que els catalanoparlants transmeten la seva llengua (un cop més es refereix a l'idioma, no a cap múscul juganer). Així, per exemple, l'11% de la població catalana que parlava en espanyol amb els seus pares ho fa en català amb els seus fills. Ara bé, la immigració és un factor que cal tenir en compte perquè redueix sensiblement el nombre de catalanoparlants. Tot amb tot, segons Vallverdú, el progrés constant de la presència pública assegura que el català és una llengua que té bona salut. No en va, és la vintena llengua més utilitzada a internet.
Els estudis optimistes i pessimistes sobre el futur del català són constants. Jo n'he pogut constatar un ahir mateix. Fa uns quants dies, al rànquing Alianzo dels principals blocs de Catalunya, els 24 primers eren en castellà. Cal que no abaixem mai la guàrdia.

Desdefinicions XXVII

Ja fa 27 setmanes que vaig iniciar la secció Desdefinicions que ens acompanya tots els dilluns. Sembla estrany com passa el temps i com creixen les nostres criatures. A mi, com a pare de totes elles, se'm fa difícil triar-ne una. Quina us agrada més a vosaltres?

importuna. Conjunt musical estudiantil que arriba en un moment poc oportú, molest.

estimbar-se. Caure precipitadament al baix món de la vida als bars.

deficent. Un 100 mal fet.

vi-dent. Qui veu el futur una mica borròs, deprés d’un parell de gots de vi.

28 d’octubre 2007

Terres de Salabror. de Maria Teresa Bertran

La història de la família Fatsini és el fil del relat que explica la vida dels primers pagesos pobladors del delta dret de l’Ebre. Les circumstàncies que viuen els protagonistes responen a fets històrics novel·lats. L’aigua de l’Ebre i l’esforç d’aquestes persones transformaran un món en un altre, en convertir les terres ermes en arrossars.
Les dos espurnes que propiciaren el canvi foren les desvinculacions de terres i desamortitzacions, i la renovació del projecte de navegabilitat de l’Ebre. L’èxit de la primera va permetre la colonització de les terres del delta i el fracàs de la segona estimulà la construcció dels canals que abeuren els arrossars, en empènyer la salabror a les profunditats del soler.


Però per a comentar el llibres, res millor que el poema d'Albert Guiu, reconegut amb el 27è premi Marià Manent i que el 2006 va rebre el 22è Premi Miquel Martí i Pol pel seu poemari "De la mà de la meva filla", publicat per Aeditors.


Mots d'arrós i cors d'aigua,
cançons humides de feinejar
una geografia de puny alçat,
i un temps de canvis de paisatge.
Una mà ferma escriu amb pols pretèrit
la història d'una nissaga
feta de sang, suor i llàgrimes...
una terra s'alça per l'empenta d'una història
i camina amb petjades de tinta
per les ribes d'un paper que es fa poble
al ritme d'una simfonia que naix
a poc a poc com tot lo que és humà,
com tot lo que es fa amb arrels indígenes,
com tot allò que sargeix unes terres
que d'ignotes passaren a fèrtils
i de fèrtils a literàries
gràcies als dits àgils, forts i destres
d'una dona amb cua de rabosa
que es mira des dels port de la nostàlgia
unes terres de salabror.

27 d’octubre 2007

Històries veïnals, escala A

El veí de dalt va tenir l'acudit de proposar l'elaboració de relats conjunts entre diversos blocaires, per a la qual cosa va crear el bloc Històries veïnals. Atès el gran nombre de participants, ens va agrupar en grups de 4, com si fóssim veïns d'escala; a mi em va tocar l'escala A.
El nostre relat conjunt ja està acabat i el podeu llegir a Històries veïnals.

Il cielo in una stanza, de Franco Battiato

Aquest dissabte, i abans d'anar-me'n cap a la trobada d'escriptors d'Amposta, us regalo una preciosa cançó italiana cantada per Franco Battiato, Il cielo in una stanza. Si no m'equivoco, es tracta de la versió d'una cançó de Mina. Tampoc us podeu deixar perdre la tendresa de les imatges d'una pel·lícula de Charlot.
Bon cap de setmana!
Us passo també la lletra de la cançó.

Quando sei qui con me
questa stanza non ha più pareti
ma alberi,
alberi infiniti
quando sei qui vicino a me
questo soffitto viola
no, non esiste più.
Io vedo il cielo sopra noi
che restiamo qui
abbandonati
come se non ci fosse più
niente, più niente al mondo.
Suona un'armonica
mi sembra un organo
che vibra per te e per me
su nell'immensità del cielo.
Per te, per me:
nel cielo

26 d’octubre 2007

2a Trobada d'escriptors de les Terres de l'Ebre a Amposta

Demà dissabte 27 d'octubre, a partir de les 11h, tindré el paler de participar a la 2a Trobada d'escriptors de les Terres de l'Ebre, que enguany porta el títol "De l'esborrany a l'impremta" i que tindrà lloc a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. La novetat d'enguany és que també hi haurà presents editors amb l'objectiu de realitzar un col·loqui d'anàlisi del present i del futur del món editorial a les quatre comarques ebrenques. Aquesta trobada sorgeix l'any 2006, fruit de l'inquietut de diversos autors i gent del món del llibre ebrenc, i vol marcar una altra data de trobada durant l'any, d'escriptors, editors i lectors, i sumar-se així a la que ja fa, cada mes de juny des del 2004, la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs.
Ja han confirmat la seua participació els autors, Rafel Aro, Albert Guiu, Rafel Duran, Josep Igual, Montse Soriano, Jesús Ma Tibau, Emigdi Subirats, Joaquim Vilarnau, etc, així com editors com Àlex Ferrer d'Aeditors, com representants de Cossetània Edicions, Onada Edicions, etc. La tertúlia la moderarà Albert Pujol, director de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs.
Per donar-li un caire festiu, clourà l'acte un espectacle basat en lletres d'autors ebrencs, anomenat "Lletres d'aigua" a càrrec del cantautor Jesús Fusté. Aquest espectacle va estrenar-se en la passada edició de la Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs i està tenint molt bona acollida tant a les nostres terres com també fora.

Cares del món (17)


Quan arriba el divendres es fan més visibles aquestes Cares del món que us proposo des de fa 17 setmanes. Per tal d'aclarir conceptes i no desil·lusionar a part del personal, "cares" del món no es refereix a fotos de tops models d'un catxet molt elevat, sinó a "rostres" anònims que observen les nostres activitats, sovint amb aspecte de sorpresa o d'ensurt. A més a més, malgrat el seu valor, no tenen preu i, com el cas d'avui, es tracta d'un regal que m'envien des del bloc Té la mà Maria.
Com vaig fer la setmana passada, us convido a batejar-les.

25 d’octubre 2007

Presentació de Faules mamíferes, de Josep Igual


El passat 19 d’octubre, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, vaig tenir el plaer de presentar l’últim llibre de Josep Igual, Faules mamíferes, d’Aeditors.
Nascut a Benicarló i resident a Sant Carles de la Ràpita, aquest autor ja té una llarga experiència. Ha publicat diversos llibres de poesia: Treva d’hivern (1987), 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Closed for sale (1994), Rebotiga del brocanter (2000) o Poemes escollits (1987-2007). Quant a la narrativa, és autor de les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005) ; ha escrit els dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004); ha editat el volum de perfils literaris Retrats de butxaca (2006), i ha col·laborat en el recull de contes Estius a l’Ebre (2007).

Ha obtingut guardons poètics com el Ciutat de València de 1988 o el J.M. Ribelles del 2000, i en narrativa ha obtingut, entre altres, els premis Sebastià Juan Arbó, Vall d’Uixó i Ametlla de Mar.
Per a descriure la seva obra i la seva personalitat, s’han utilitzat frases i conceptes com els següents: mirada petita, però precisa; aroma de fum; exili interior; bisturí; solatge de poesia; lucidesa; arriba al fons de la condició humana.

Al pròleg del llibre l’editor el descriu així: "llisca absent per la Ràpita amb tot l’univers curosament desat dins la càrrega del seu bolígraf de butxaca… Coneix el secret de les realitats profundes… amb una sornegueria disciplent i irònica."

En aquesta vuitantena de microcontes, el protagonista és el Gènere Humà, així, en majúscules, com es mereix aquest petit llibre i com Igual tracta als personatges, molt sovint anònims.
Ens mostra amb humor les misèries humanes, tot allò que ens fa ser persones, amb defectes i debilitats, la hipocresia, l’egocentrisme, l’ambició i, per damunt de tot, la fatalitat amb què la vida ens condemna.
Som humans, i que no siguem perfectes no ens fa menys desitjables. Aquests contes ens fan pensar i després de llegir-ne més d’un direm: I tant, té raó!
Sóc lector de contes practicant, i intento viure d’escriure’n, i per això demano una especial cura quan els llegiu. No passeu de seguida al conte següent, tot i que sigui temptador perquè el teniu allí a la vora. Invertiu una mica de temps per a assaborir-lo.

Mem: consells blocaires

Ahir, Sebastià Portell em van passar un mem en el qual cal donar alguns consells per mantenir un bloc. Jo no en sóc gaire, de donar consells, més aviat m'agrada rebre'n, ja que de tothom en pots aprendre alguna cosa, però, de la meva curta experiència en aquest món fascinant, n'he extret alguna conclusió:

- És important ser original, intentar aportar alguna cosa nova. Aquest consell val per tot a la vida i, en si mateix, el consell no és original; fixa't quina incongruència!

- Tot i que la majoria dels blocs parlen de temàtica diversa (aquesta és una de les seves gràcies), penso que és important que els visitants regulars sàpiguin més o menys què trobaran, i tenir un estil propi.

- Els blocs són un gènere nou, i crec que una de les característiques que ha de complir és ser atractiu a la vista. D'altra banda, atots ens costa llegir a l'ordinador, i per això sóc de l'opinió que els textos massa llargs no vénen de gust a la majoria. Cal ser més concret i directe.

Com és norma amb això dels mems, ara li passo el torn als blocs següents:
La veïna del pis de sota
De Roquetes vinc...
Emigdi Subirats

Felicitats petites (15)

Per a mi el sentit de l’humor és una part fonamental de la vida i intento fer-lo servir en qualsevol circumstància. Sóc dels que pensa, exagerant una mica, que un dia sense riure és un dia llençat a la brossa.
Per això, una font de Felicitats petites són els sopars amb amics, d’on sempre m’emporto una bona dosi de rialles per omplir uns quants dies.

24 d’octubre 2007

27è joc literari

Arribem a mitja setmana laboral amb ganes de jugar amb els llibres. Com cada dimecres us proposo un altre joc literari, de nou amb col.laboració d’altres blocs. En aquest cas podeu trobar una pista a:
De Roquetes vinc…a Tortosa baixo

El joc d’aquesta setmana consisteix en endevinar el nom d’un autor i el títol d’una de les seves obres, que s’amaguen en les dues pistes en forma d’imatges que us proposo jo i el bloc De Roquetes vinc.
Com sempre, cal que envieu les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com amb el vostre nom i població per als nouvinguts.
Recordeu el premi del mes d’octubre, comentat a l’anterior post.

23 d’octubre 2007

On són els límits de la Literatura?

Què és el fet literari? On són els límits? Jo em veig impotent davant d’aquestes preguntes i de moltes altres. Per això he acudit a diversos diccionaris i he trobat les següents definicions:

-Producció d’obra escrita a la qual es reconeix una finalitat sobretot estètica. (Qui la reconeix?)
-Conjunt de produccions literàries d’un poble, d’un període; conjunt d’escrits sobre una matèria.
-Art d'escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.
-Producció d'obres en què hom es proposa més un fi estètic que no didàctic.

Com veieu, en general es dóna molta importància a la finalitat estètica, a la bellesa, i fins i tot s’hi inclou també l’art de llegir.
Amb totes aquestes deficinions, em continua sent igual de difícil delimitar si certs escrits són o no són literatura, sobretot actualment, quan els diversos gèneres literaris es barregen i en neixen de nous, com ara els blocs.

Poc després d’iniciar aquest bloc, quan començava a tenir bastants enllaços, vaig decidir diferenciar els blocs literaris de la resta. Això em crea el problema continu d’haver de decidir en quina llista poso l’enllaç a molts pàgines. La majoria inclouen comentaris i reflexions personals on s’hi troba certa preocupació per l’estètica, però també uns ingredients que considero fonamentals: l’emoció i el plaer.

De pel·lícula: El dormilega, de Woody Allen

Miles Monroe és sotmès a hivernació i fa un viatge al futur des de 1973. Monroe és revivificat i els doctors el volen utilitzar per sabotejar un pla del Líder per eliminar els dissidents. Miles fuig i es camufla fent-se passar per un robot domèstic que envien a casa de Luna. La noia ajudarà Miles a fugir de la policia, però després de moltes vicissituds capturen Miles, mentre que Luna pot refugiar-se al bosc i unir-se al moviment revolucionari.
No és de les millors pel·lícules de Woody, però sempre hi pots trobar algun fragment de guió genial o alguna escena com la del orgasmatron.

—Li simplificarem electrònicament el cervell.
—El cervell? Però si és el meu segon òrgan preferit.


(parlant d’un predicador del segle XX)
Coneix Déu personalment, sap? Li va comprar tot el vestuari i sortien junts amb les seves parelles. Eren inseparables durant una temporada.

22 d’octubre 2007

El bloc i els jocs literaris als centres d'ensenyament

Cada cop són més nombrosos els participants als meus jocs literaris, provinents de tots els territoris de parla catalana, però poques coses em farien més alegria que saber que aquests jocs arriben a les aules. Per això demano als professors dels IES, especialment, que animin a participar als seus alumnes, ja que un dels principals motius que m’animen a proposar aquests jocs literaris és fer més proper i entretingut el món dels llibres i de la literatura. També us demano que m’informeu de l’existència i del resultat d’iniciatives en aquest sentit.
En aquest sentit, em fa especialment feliç veure que m'han posat un enllaç als blocs Club de Lectura de Benaprès i La meva escola.
Si n'hi ha més, aviseu-me.

Desdefinicions XXVI

Quina és la vostra desdefinició preferida d'aquest dilluns?

encinerar. Anar a un cinema on es pot fumar.

jubiligth. Jubilat que cobra la pensió mínima i que amb prou feines arriba a final de mes.

insalouvre. Figuradament, museu parisenc molt brut, dolent per a la salut.

deambular. No saber una ambulància a quin hospital ha d’anar.

21 d’octubre 2007

Contra el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià

En un món pretesament globalitzat, en plena societat de la informació, ens trobem davant d'un atac a la llibertat d'expressió que no té nom.
Acció Cultural del País Valencià ha engegat una campanya cívica per garantir la continuïtat de TV3 al País Valencià. Per a més informació feu clic.