
El passat 19 d’octubre, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d’Amposta, vaig tenir el plaer de presentar l’últim llibre de Josep Igual, Faules mamíferes,
d’Aeditors.
Nascut a Benicarló i resident a Sant Carles de la Ràpita, aquest autor ja té una llarga experiència. Ha publicat diversos llibres de poesia: Treva d’hivern (1987), 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Closed for sale (1994), Rebotiga del brocanter (2000) o Poemes escollits (1987-2007). Quant a la narrativa, és autor de les novel·les El cor cansat (1997), Cabotatge (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005) ; ha escrit els dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004); ha editat el volum de perfils literaris Retrats de butxaca (2006), i ha col·laborat en el recull de contes Estius a l’Ebre (2007).
Ha obtingut guardons poètics com el Ciutat de València de 1988 o el J.M. Ribelles del 2000, i en narrativa ha obtingut, entre altres, els premis Sebastià Juan Arbó, Vall d’Uixó i Ametlla de Mar.
Per a descriure la seva obra i la seva personalitat, s’han utilitzat frases i conceptes com els següents: mirada petita, però precisa; aroma de fum; exili interior; bisturí; solatge de poesia; lucidesa; arriba al fons de la condició humana.
Al pròleg del llibre l’editor el descriu així: "llisca absent per la Ràpita amb tot l’univers curosament desat dins la càrrega del seu bolígraf de butxaca… Coneix el secret de les realitats profundes… amb una sornegueria disciplent i irònica."
En aquesta vuitantena de microcontes, el protagonista és el Gènere Humà, així, en majúscules, com es mereix aquest petit llibre i com Igual tracta als personatges, molt sovint anònims.
Ens mostra amb humor les misèries humanes, tot allò que ens fa ser persones, amb defectes i debilitats, la hipocresia, l’egocentrisme, l’ambició i, per damunt de tot, la fatalitat amb què la vida ens condemna.
Som humans, i que no siguem perfectes no ens fa menys desitjables. Aquests contes ens fan pensar i després de llegir-ne més d’un direm: I tant, té raó!
Sóc lector de contes practicant, i intento viure d’escriure’n, i per això demano una especial cura quan els llegiu. No passeu de seguida al conte següent, tot i que sigui temptador perquè el teniu allí a la vora. Invertiu una mica de temps per a assaborir-lo.