De vegades petits gestos de persones que desconeixem ens poden alegrar un moment del dia, que no és poca cosa.
Fa uns dies, anant per la carretera, vaig veure que el cotxe del darrere portava els llums encesos. Li vaig fer un senyal internacional amb la mà, em va entendre i de seguida els va apagar. Quilòmetres després em va avançar i va encendre un moment tots els intermitents en un senyal que vaig interpretar com un gràcies.
Petits detalls així no costen gaire, i fan més amable la vida quotidiana, especialment a la carretera. No cal oblidar que dins els cotxes hi viatgen persones amb sentiments, preocupacions, inquietuds i il·lusions, que no són només màquines capaces de tot per a arribar deu segons aviat al seu destí.
3 comentaris:
Absolutament d'acord. A mi aquests petits detalls em poden alegrar unes horetes.
Per sort encara queden persones al volant que ens dignifiquen com a conductor@s. No tot han de ser escridassades, pitades, increpacions...
la llàstima és que quan agafem el cotxe, normalment tots traiem la bèstia que portem arrossegant, aixx...
però tens raó. Quan descobreixes que dins del cotxe hi ha una persona humana, agrada.
Salutacions cordials des del meu mar.
Publica un comentari a l'entrada