Aquest dimarts dedico la secció De pel·lícula a un film bèl·lic amb un gran repertori, amb Sean Penn, Adrien Brody, James Caviezel, Ben Chaplin, Nick Nolte, John C. Reilly i John Travolta. Rodada el 1998, mostra la guerra des d’un punt de vista humà i l’aprofita per a reflexionar sobre la mateixa naturalesa humana i els seus dubtes. Això es pot veure en els següents fragments:
"—En aquest món, un home en si no val res. I no hi ha més mons, només aquest.
—S’equivoca, jo he vist un altre món, encara que de vegades penso que només l’he imaginat."
—S’equivoca, jo he vist un altre món, encara que de vegades penso que només l’he imaginat."
"Tothom busca la salvació per ell mateix, com una brasa separada de la foguera."
"No pots ajudar els altres. Creus que un home sol podria aconseguir quelcom en aquest infern? La teva mort no serviria de res. No hi ha cap altre món després d’aquest on tot sigui perfecte; només aquest, aquest bocí de terra."
"—Has vist moltes persones mortes?
—Un munt, però és com veure gossos morts, quan te’n fas una idea. També són carn."
"Ets honrat? Amable? En això es basa la teva confiança? Tothom t’estima? A mi també em volien. Potser imagines que el teu dolor serà menys intens perquè estimaves la bondat i la veritat."
"Aquesta terrible crueltat d’on ve? Com ha arrelat al món? De quina llavor, de quina arrel ha brotat? I de qui és obra? Qui ens mata? Qui ens arravata la vida i la llum, se’n burla de nosaltres mostrant allò que podríem haver conegut? Potser la nostra destrucció beneficiarà la Terra?"
6 comentaris:
Una pel•lícula dura però imprescindible. Per cert, tot preparat.
Aix! No m'agraden les pel·lícules bèl·liques, així que aquesta no l'he vista. Malgrat tot, reconec que les frases són bones ^^
Gairebé la van estrenar al mateix temps que Salvando al soldado Ryan d'Steven Spielberg. La del mag de Hollywood és més efectista, però la de Terrence Malik té un pinyol ben dur de pair i rossegar.
No m'agraden gaire les pel·lícules de guerra, toquen la fibra i entendreixen tant al públic amb una barbaritat que no caldria tocar.
Com Platoon, de l'Oliver Stone, que diuen que es una gran pel·lícula, però jo no la concidero tal, perquè es molt fàcil tocar la fibra parlant d'això. No m'agraden, ara que i les de l'altre extrem, les de fer riure o gràcia... per mi més aviat pena. Ei, però sóc cinèfil eh.
M'agraden aquest tipus de pel·lícules que tracten la guerra de forma real
T'has oblidat de parlar de la seva gran banda sonora.
El meu personatge favorit és el que fa Nick Nolte com a tinent coronel que va a revisar la zona de batalla una vegada s'ha acabat tot. Per mi que ho clava.
Publica un comentari a l'entrada