"Quasi d’amagat de tothom, sense dir res, la nit es deixa caure lentament sobre els terrats del meu poble, i la foscor que amb ella porta fa que sols es vegi ara la silueta del Montsant, que s’esvaeix lentament, ignorat per tothom avui. Per tothom, menys pels dos campanars de l’església, que no es deixen perdre mai, des de la seva altura, aquest espectacle diari. Avui, la foscor s’agreuja més perquè la lluna, com volent demanar permís, s’amagarà encara una estona rera els cingles de Siurana, esperant el moment idoni per il·luminar-nos tendrament. "
06 de novembre 2007
Els meus fragments: Una taca negra a la galta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada