04 de novembre 2007

Pura anarquia, de Woody Allen

L’últim i esperat recull de contes de Woody Allen ha despertat opinions ben oposades, des dels aplaudiments més calororsos fins a que ni tan sols pot considerar-se literatura. Sigui com sigui, els seus fans tenen assegurada una boni dosi de genialitats que Woody deixa anar en forma torrencial, una darrera de l’altra sense temps a respirar, en una autèntica pluja d’absurditats, ironia i talent als quals ja ens té acostumats, i amb què deixa al descobert certes tares i incongruències de la nostra societat. Potser ens dificulten la lectura les moltes referències a personatges de la vida nord-americana que a nosaltres se’ns escapen. Com sempre quan es tracta de Woody, és ben fàcil seleccionar una bona colla de fragments:

"…ha iniciat un moviment per ensenyar als éssers a ascendir a "dimensions de freqüència superior", potser allà on puguin sortir més sovint i jugar una mica al golf."
"Va jurar que faria una vetlla fins a mitjanit, però no va poder aplegar prou capital per comprar les espelmes necessàries."
"Divendres em vaig despertar i, com que l’univers s’està expandint, vaig trigar més que de costum a trobar la bata."
"Vaig pensar que si la nostra estrella daurada explotés tot d’una, aquest planeta sortiria volant fora d’òrbita i travessaria l’infinit per tota l’eternitat: un altre bon motiu per dur sempre un telèfon mòbil."
Si, per casualitat, cau en un forat negre i en surt per l’altre costat, probablement visqui tota la vida sense problemes, però estarà massa comprimit per sortir a conèixer noies."
"M’alleuja molt saber que l’univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva."
"Tots dos sospitosos havien començat a cedir sota l’interrogatori implacable de Pugh, que va ser hàbilment formulat en francès, una llengua que ells desconeixien i qmb la qual no els era fàcil mentir."
"Al judici, Strubbs va optar per exercir la seva pròpia defensa, però un conflicte sobre els honoraris va crear malestar."
"El nostre temps a la terra no tan sols és limitat sinó que la majoria de cuines tanquen a les deu."
"Els assassins en sèrie dieun que són els primers acusats quan tres o més víctimes són assassinades de la mateixa manera. Volen que s’elevi la xifra a sis."
"L’Assassí de l’Astrologia era un magnífic sanguinari aficionat a apropar-se furtivament i colpejar el cap de la gent que cantava a l’estil tirolès. Va ser difícil atrapar-lo perquè tenia molts partidaris."
"Només hi havia una botiga de productes naturals que vengués bolets letals de debò, però va tancar fa anys en saber-se que no eren ecològics."

5 comentaris:

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

L'estic llegint i no em convenç gens tot i que m'agrada molt el seu cinema i havia llegit fa molts anys un altre recull de contes seus. El trobo una autèntica anada d'olla.

msolde ha dit...

El tinc en 'La Pila de Llibres per Llegir' però molt al fons. Encara tardaré un temps a llegir-lo. Ja veurem com va.

Jesús M. Tibau ha dit...

Emili, el terme "anada d'olla" li escau molt per a descriure alguns dels contes que són més un conjunt de genialitats o de frases enginyoses, que un relat ben trenat.

arlequí ha dit...

Sigui com sigui tant les pel·lícules com els llibres, Woody Allen sempre desvetlla opinions de tota mena. Crec que això distingeix un geni amb talent, perquè tant si agrada com si no, la seva obra no deixa a ningú indiferent. I penso que aquesta és una de les coses bones del bona art i de la bona literatura.

Carme Rosnas ha dit...

Jo m'apunto del tot a les pel·lícules... gairebé totes. Aquest llibre a mi no em va agradar massa. Tot i que reconec que hi ha algunes genialitats