22 de novembre 2007

Felicitats petites (19): fer riure

Després ( o abans) dels cinc sentits clàssics, jo n'afegiria en importància un parell més: el sentit comú i el sentit de l'humor. Sense humor jo no sé viure i provocar el sormriure de qui em rodeja és per a mi una de les autèntiques Felicitats petites.
A la meva etapa d'adolescència i primera joventut em vaig convertir en un explicador d'acudits compulsiu, i era capaç d'estar-me més d'una hora deixant-ne anar un darrere de l'altre sense parar. Llavors això també era per a mi una forma de combatre la timidesa. Després, m'ha costat més recordar-me dels acudits (es veu que les neurones, després de tants anys de convivència, han agafat mal rotllo i moltes no es parlen), i m'he fet més expert en ximpleries que improviso sobre la marxa, en mig de qualsevol conversa o situació.

Un parell de reflexions:

1a. Qui s'inventa els acudits? Haurien de tenir drets d'autor? Sovint pronunciem frases célebres i fem gala de conèixer el seu autor, com Óscar Wilde, per exemple, o Confuci; dos clàssics. En canvi, els creadors d'acudits són anònims. Jo no n'he inventat mai cap, i no conec ningú que ho hagi fet.

2a. Els acudits són Literatura? Són cultura popular? Jo penso que sí, i no conec cap sociòleg, histoirador, lingüista o antropòleg que els hagi estudiat a fons (si cal, corregiu la meva ignorància, si us plau).

6 comentaris:

Laie ha dit...

Et prometo que també m'ho he plantejat més d'una vegada.

*A vegades, una felicitat petita millor que fer riure, és fer somriure :)

Giorgio Grappa ha dit...

Literatura oral. Narrativa curta. De vegades, fins i tot, un acudit pot ser un petit assaig sobre temes socials.

No sé si se'ls ha dedicat alguna tesi doctoral, però analitzar el tipus d'acudit que impera en una societat durant una època concreta pot ser molt aclaridor. En vénen al cap aquells acudits (en castellà) que començaven amb "Esto eran un inglés, un francés, un alemán y un español..."; analitzar-los i comparar-los amb l'esperit dominant (o imposat) de l'època podria ser interessant.


He he he! Les neurones que ja no es parlen... :-D Això sí que és un acudit, veus? i mostra de quina manera la divulgació dels coneixements científics és un fet important en els nostres dies: tothom l'haurà entès, tot i no ser neuròlegs.

Carme Rosanas ha dit...

Jo només conec l'estudi psicoanalític de Freud "L'acudit i la seva relació amb l'inconscient" que vaig llegir ja fa molt s anys. No conec cap altre estudi sobre aquest tema i crec que els acudits s'ho mereixen.

Sempre he admirat els explicadors d'acudits. Jo no me'n recordo mai, ni quan era jove.

elquemaietvaigdir ha dit...

Durant una època em vaig fer un tractament de hidroteràpia de colon i el metge tenia el costum d'explicar acudits en ple tractament. és de les situacions més surrealistes que he viscut. ell deia, que riure estimula els intenstins. Suposo que per això la gent que va restreta fa tant mala cara. Una cosa és conseqüència de l'atra. Sento fer un post tant escatològic, però m'hi has fet pensar!

Anònim ha dit...

Per suposat que s'han fet estudis sobre l'humor en general, sobre acudits populars amb els seus reculls, sobre acudits de la literatura espanyola i catalana on surten frases dels graciosos del teatre del segle XVII, refranys plens de saviesa i d'humor de Sancho Panza i d'altres personatges que com ell han emplenat les planes de la bona literatura d'acudits i mots plens de connotacions gracioses i un llarg etcétera.
Dis-me cinc obres clàssiques i jo et diré almenys tres moments de bon humor, cosits amb mots i destreses verbals dels personatges i, a la historiografia literària n'hi ha per donar i vendre d'anàlisis sobre acudits.
Però quina entrada és aquesta d'asseverar sense més que no s'han estudiat, els romances que són literatura popular que van plens d'humor i s'han analitzat sobradament. De reculls sobre acudits n'hi ha per donar i vendre, ara si el que vols dir és per què no s'han analitzat acudits com els de l'inglès, l'alemany i el català, tanquem lo món i l'últim que apagui la llum.
S'ha d'aprendre el que és mal entendre i, amb la teva entrada t'has passat tres pobles.
L'humor té que ser intel.ligent si no al final demanarem que ens facin un estudi sociològic del rei de la comedia, per favor.
Suposo que et referies a reculls sobre acudits populars cosits de gràcia i no a qualsevol cosa, resposta sí n'hi ha, però has de saber que els sociòlegs, filòsofs, filòlegs... tenen d'altra feina que posar-se a analitzar acudits de Jaimito.
Georgie autor dels refranys del gros de la manxa.

Coro ha dit...

Sense humor no hi hauria vida.