Sovint els diaris i els programes de televisió volen captar la nostra atenció amb titulars cridaners i no sempre massa propers a la veritat, per no dir enganyosos. Perdoneu per haver fet servir ara aquest recurs, com a exemple d’aquest hàbit.
El titular d’aquest post té el seu origen a la 2ª Trobada d’autors ebrencs que va tenir lloc a Amposta el passat 27 d’octubre. Com acostuma a passar en aquesta mena de reunions, taules rodones i xerrades, el més interessant es diu a les tertúlies que sorgeixen espontàniament abans i després de l’acte, especialment amb una copa de cava o de vi a la mà. Aquell dia, en un determinat moment, entre canapé i oliva farcida, vam comentar el recent premi Nobel atorgat a l’escriptora Doris Lessing. Llavors, en un gest breu i brillant, com acostuma a ser també la seva narrativa, Josep Igual va extreure un paquet de Nobel de la butxaca i vam practicar el saludable exercici del riure.
El titular d’aquest post té el seu origen a la 2ª Trobada d’autors ebrencs que va tenir lloc a Amposta el passat 27 d’octubre. Com acostuma a passar en aquesta mena de reunions, taules rodones i xerrades, el més interessant es diu a les tertúlies que sorgeixen espontàniament abans i després de l’acte, especialment amb una copa de cava o de vi a la mà. Aquell dia, en un determinat moment, entre canapé i oliva farcida, vam comentar el recent premi Nobel atorgat a l’escriptora Doris Lessing. Llavors, en un gest breu i brillant, com acostuma a ser també la seva narrativa, Josep Igual va extreure un paquet de Nobel de la butxaca i vam practicar el saludable exercici del riure.
Fotos cedides per Ramon A. Garcia.
1 comentari:
molt bó no l'havia sentit mai aquesta....,
Publica un comentari a l'entrada