Alfabet per a adults, de Gerard Vergés

El passat 4 de març, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, vaig assistir a la presentació del nou llibre de Gerard Vergés, Alfabet per a adults, a càrrec de l'escriptor Xulio Ricardo Trigo, i els fragments que en van llegir Coia Valls i el mateix autor feien pressagiar una lectura de gran qualitat, que no m'ha defraudat gens ni mica, com era d'esperar.

I és que, més conegut com a poeta, Gerard Vergés se'ns reafirma com un narrador excepcional.

Aquesta selecció de cròniques, que va publicar fa anys al diari Avui, són precises, precioses, històriques, viatgeres i, sobretot, literàries. Si ens deixem portar per la veu i la mà de l'autor que ens guia, viatjarem per ciutats fantàstiques, properes o llunyanes, saludarem personatges de tot nivell, aprendrem a conèixer l'essència humana, i acabarem amb una clara mostra de satisfacció al rostre. Com diu a la contraportada del llibre: "una festa per als sentits i la intel·ligència".

Siurana

Siurana, vista a através de la càmera d'Araceli Merino. Al seu blog trobareu la imatge en més gran.

Crònica al Diari de Tarragona

Una mica tard, penjo la crònica que Mar Cirera va escriure al Diari de Tarragona de la lectura de contes a la llibreria de La Rambla.

De amor ya no se muere, de Gianni Bella

Els més veterans ja hauran notat que tinc certa retirada als cantants italians dels 70. Era molt romàntic, llavors (era?). Com a mostra, De amor ya no se muere, de Gianni Bella.

Divendres Sant

Divendres Sant. Tortosa. Esclat de Primavera. Processó de turistes amb mànegues arremangades adoren el Déu Sol que ressuscita (l'hivern ha estat com els d'abans). Es fan fotos a la vora de l'Ebre que, tot i no arribar al cabal mínim, els sembla majestuós. Potser busquen restaurant; potser demanaran abadejo.

El Facebook del programa de tv

El company Jacme va tenir la generositat de crear un blog específic per al programa de televisió que presento al Canal 21, i també una pàgina al Facebook on us podeu fer admiradors/es: ja en són més de 280!

Tant en aquest blog, com al blog del programa o al Facebook hi podeu dir la vostra, suggerir autors/es que podrien ser convidats, recomanar llibres, etc.

Cares del món (144)

Jo l'aixeco poc la capota del motor del meu cotxe, però el primer cop que ho vaig fer em va sortir a rebre una Cara del món.

Patrimoni cultural de la comarca del Priorat

Fa un parell d'anys, des del Consell Comarcal del Priorat em van demanar un petit text sobre el meu poble, Cornudella de Montsant, introductori del corresponent capítol per a un llibre sobre el Priorat que, finalment, es veu que va ser publicat l'any passat, Patrimoni cultural de la comarca del Priorat, i que casualment vaig trobar a la llibreria Serret. El text és el següent:

.

"Cornudella de Montsant viu dalt d'un dels petits turons que esquitxen la plana que uneix el Montsant i les Gritelles. Aquestes muntanyes que l'encerclen fan de germans grans, i des d'Albarca, dels cingles de Siurana, i de l'ermita de Sant Joan del Codolar, vigilen que res no destorbi la seva pau i, de passada, gaudeixen d'un paisatge etern."

Tens un racó dalt del món: Programa 2 amb Emigdi Subirats

Ja està gravat i emès el segon programa de Tens un racó dalt del món, que els propers dies Canal 21 repetirà diverses vegades.

A més de les seccions del joc literari i les Desdefinicions, el programa s'ha centrat en la conversa amb Emigdi Subirats, escriptor, blocaire, conductor del programa Lletres ebrenques a Antena Caro, col·laborador compulsiu en nombroses activitats literàries i gran coneixedor de la literatura ebrenca en especial. Sobretot hem parlat també de la novel·la Dies d'anhels, escrit a quatre mans amb Rafel Duran.

Si voleu aconseguir un exemplar de Dies d'anhels, se'n sortejarà un entre les respostes encertades a l'anagrama que coincideix amb el que també he proposat aquest dimecres al blog, i que haureu d'enviar mitjançant SMS a TVON RACO resposta al 27011. El termini per a rebre respostes acaba el 6 d'abril (no confondre amb els Jocs literaris habituals d'aquest blog, que segueixen una dinàmica diferent).

Una altra forma de participar amb el programa és gravar la lectura d'entre un i dos minuts, com a màxim, del vostre llibre preferit. Abans heu de posar-vos en contacte a info@teveon.tv per concertar data i hora de gravació als estudis de Canal 21.

Finalment, podeu seguir les notícies del programa al blog específic o fer-vos admiradors de la seva pàgina al facebook, que ja té més de 270 seguidors.

Dos tendres nuvis, vint anys després

Dos tendres nuvis
aguaiten el pas del temps.
No entra la pols al seu món,
no es fan vells els petons.
L'abril vint-i-u els espera.

154è joc literari

Perdoneu que en a l'últim joc de març repeteixi un tipus de joc que ja he proposat aquest mes, un anagrama, però és que és molt temptador. Des de fa una setmana presento un programa de televisió dedicat al món dels llibres al Canal 21 de les Terres de l'Ebre, i cada setmana proposo també un joc literari relacionat amb la persona convidada. Avui es tracta d'Emigdi Subirats, i el joc que proposaré serà un anagrama relacionat estretament amb la seva tasca:

.

SR, QUE EL SENT, L’EBRE?

.

Envieu les respostes a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu punts per al sorteig dels premis del mes. Us recordo que com més jocs encerteu, més punts, i que regalo punts extres a qui encerti tos els jocs del mes.

A més a més, les persones que sintonitzeu el Canal 21 podreu participar també al joc del programa de televisió que s'emetrà aquesta nit.

.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris del blog d'aquest mes acabarà el 6 d'abril. L'endemà faré el sorteig.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà nou joc literari

Demà arriba el cinquè i últim joc literari del mes de març, amb el qual podreu aconseguir més números als premis del mes: un lot de llibres de Petròpolis i un CD de La Soul Machine.

Mentres, podeu participar a la resta de jocs del mes:

150è joc literari
151è joc literari (podeu llegir les participacions que ja he rebut aquí)
152è joc literari
153è joc literari

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de març acabarà el 6 d'abril.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

LletrAtura

L'Associació Ad'Art de Girona ha engegat una curiosa inicativa que acaba l'1 d'abril. Es tracta de participar amb creacions literàries fetes per aquesta ocasió que comencin amb la frase "Et vaig veure al cafè..." i que constin de 100 paraules. Més informació al seu blog.

Dies d'anhels al Club de lectura de Tortosa

La novel·la Dies d'anhels, escrita per Emigdi Subirats i Rafel Duran, va ser comentada el passat 29 de març al Club de Lectura de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. El llibre narra la història de Josep Talarn, des d'inicis del segle XX fins a la postguerra. Tot un seguit d'esperances i il.lusions que arriben acompanyades del so dels petards a l'inici del segle, que renaixeran amb l'arribada de la Segona República, i que una vegada i una altra es veuran frustrades. El llibre toca moments importans del segle arreu del nostre país, com ara la guerra del Marroc o la República, i també de les Terres de l'Ebre, com la riuada de 1907; però gran part del temps de la tertúlia se'l va emportar la Guerra Civil, sempre la Guerra Civil, que ens marca encara fins i tot als de la nostra generació, que només (només?) l'hem viscuda de referències (terribles referències).
Els autors ens van explicar el procés creatiu, especialment el mètode utilitzat per a escriure la novel·la a quatre mans (de tan bon resultat que a ells mateixos els costa recordar quina fou la part que van escriure) i les fonts de documentació.
Com sempre, una xerrada enriquidora per totes parts. la propera trobada del Club de lectura serà el 27 d'abril, per comentar La nit de l'oracle, de Paul Auster.

Recta? Corba?

La línia recta és el camí més curt entre dos punts, però no el més divertit.

Qui té pressa?

Duel literari: partit d'anada

Amb l'Òscar Palazón hem col·laborat unes quantes vegades en actes literaris, però encara no havíem fet un enfrontament dels nostres llibres, cara a cara. Per això, hem organitzat un duel literari entre Un rostre que no és meu i Una sortida digna.
El partit d'anada va tenir lloc dissabte passat, 27 de març, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Cornudella de Montsant. Salvador Salvadó, regidor de Turisme, va fer la sacada d'honor, i Pep Olivé actuava com a àrbitre en nom de Cossetània.

Jo vaig agafar primer la pilota, potser perquè jugava en camp propi, i el combat, com a tal, fou un fracàs, perquè l'un va parlar bé de l'altre, i viceversa. Per a les fotos del Diari del Priorat, cadascú ha posat amb el llibre contrari, en una mostra d'esportivitat que dóna poca audiència avui dia.

En resum, empat a gols, i les espases estan en alt, pendents del definitiu partit de tornada a Les Borges del Camp, el 10 d'abril, a les 18.00 h. (hem fixat aquesta hora per tal de no treure audiència a un altre definitiu combat que tindrà lloc aquell dia).

La dona del Goya

En una cantonada de la plaça d'Alfonso, asseguda a l’ampit de la finestra d’una sucursal bancària, hi plora perduda una dona. Però ara no n’és una dona; ho va ser fa molts anys, fins que va morir al seixanta-dos.

Desconsolada, busca algú que l’ajudi a trobar… no una guia per no perdre el camí, ni un port on arrecerar-se quan les onades s’enfaden, sinó un cinema: el Goya.

Tantes vegades que va anar-hi amb el seu home, quan eren nuvis! Hi anaven cada diumenge, tant se val la pel·lícula, l’important era trobar-s’hi junts, i compartir amors impossibles agafadets de la mà, en blanc i negre, sota la llum tèbia de la pantalla. I poca cosa més, que ella havia anat sempre a les monges i en aquells temps… Però en tenia prou, perquè se sentia protegida per la seua escalfor, i perquè aviat es casarien.

Ell morí al cinquanta-dos, tres mesos després de la boda. Fou un cop dur, massa. De fet, no va superar-lo mai del tot: ningú no podria. L’actitud amb què no afrontava els dies feia patir els seus pares, que no trobaven la manera de fer-la sortir d’un pou amb l’aigua tan freda. Només trobava consol anant al cinema, al Goya.

Fragment del conte "Viananys", dedicat al fantasma de la dona del Goya, inclòs al recull Una sortida digna.

Desdefinicions (146)

enamorir-se. Perdre la vida per amor.
melancòlic. Que enyora un dolor fort i agut, com del mal de ronyó.
Evaluació. Examen a què ens sotmeten als homes, des de la primera dona.

La ciutat amb el nom més llarg del món

Quan era petit, com molts xiquets i xiquetes de llavors i d'ara, em feia col·lecció de cromos. N'hi havia una que es deia "El más y el menos", on apareixia l'animal més ràpid, l'home més alt, calamars gegants i formigues forçudes. Un cromo mostrava el nom de ciutat més llarg del món, situat a Nova Zelanda: Lloc on Tamotea, l'home del gran genoll que escalava, pujava i baixava muntanyes, conegut com El Viatger, va tocar la flauta per a la seva estimada.

És un nom preciós, i el cromo em va servir d'inspiració per a un conte inclòs a Postres de músic, i fins i tot vaig proposar-lo com a possible títol del llibre. Massa llarg i arriscat, però no el descarto per al futur, si alguna editorial perd el cap.

Mans de fang, de Francesca Aliern

Mans de fang és la nova novel·la de Francesca Aliern, un cop més editada per Cossetània, i un cop més amb el seu estil característic. Sovint comentem amb l'amic Emigdi que podríem reconèixer una novel·la de Francesca Aliern en poques línies, i fins i tot només amb el títol.

Aquesta vegada la història se centra en una Xerta sempre present, i als anys 50, una dècada on l'autora es mou amb comoditat i que ha tractat en diversos llibres, com ara Sabó moll. Les protagonistes, dues dones, la Carme i la Manuela, que inicien la història a la vora de la carretera, espiant els nois que amb bicicleta es dirigeixen a estudiar a la ciutat veïna, que es dirigeixen cap a un futur millor. Dones, i de família humil, no perden la il·lusió de canviar el seu destí, d'accedir a uns estudis que refacin el guió d'una vida que sembla ja escrita des del naixement. Carme es veu atrapada de seguida pel seu entorn familiar, per l'obligació de tenir cura de sa mare malalta, per l'absència d'un pare endinsat en lluites proletàries que només li donaran maldecaps i frustració, i que buscarà el consol de la carn en altres braços. Manuela mantindrà viva l'esperança més temps, i la vida, malvada, li posarà a frec dels dits el seu somni, per a prendre'l definitivament. La lliçó és molt dura: cal renunciar als somnis i acceptar la realitat per evitar el dolor. Escriure serà el seu últim fil d'esperança.

Mònica Ràfols m'il.lustra

Ja fa molt de temps que vaig apostar per la col·laboració, com un dels motors de la vida en general, i del món dels blogs en concret. Per això sovint demano prestades imatges de fotògrafs, il·lustradores, dibuixants, etc, per a inspirar algun dels meus apunts. Un dels darrers casos ha estat el de Mònica Ràfols, els dibuixos de la qual m'han servit d'inspiració diverses vegades (aquí i aquí, de moment).

Ara, la Mònica ha girat la truita i ha utilitzat un dels meus senzills poemes per a inspirar-li una il·lustració. Tot plegat anima molt a continuar.