Quan era petit, com molts xiquets i xiquetes de llavors i d'ara, em feia col·lecció de cromos. N'hi havia una que es deia "El más y el menos", on apareixia l'animal més ràpid, l'home més alt, calamars gegants i formigues forçudes. Un cromo mostrava el nom de ciutat més llarg del món, situat a Nova Zelanda: Lloc on Tamotea, l'home del gran genoll que escalava, pujava i baixava muntanyes, conegut com El Viatger, va tocar la flauta per a la seva estimada.
És un nom preciós, i el cromo em va servir d'inspiració per a un conte inclòs a Postres de músic, i fins i tot vaig proposar-lo com a possible títol del llibre. Massa llarg i arriscat, però no el descarto per al futur, si alguna editorial perd el cap.
11 comentaris:
El nom és preciós i el lloc ha de ser tranquil per força, quina agència escriuria el nom per publicitar-lo?
PD. Jo em pensava que el nom més llarg era al País de Gal·les.
I això que quan vaig estar a Nova Zelanda ja en vaig veure uns quants de llargs, però tant com aquest no :)
Interessant, a Gal·les hi ha un poble anomenat:
"Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch", que significa :«la iglesia de Santa María en el hueco del avellano blanco, cerca de un torbellino rápido; y la iglesia de San Tisilo, cerca de la gruta roja».
:)
Ostres, doncs si! abans donaven col·leccions de cromos a molts productes, era divertit, també s'ha de dir que jugàvem amb qualsevol cosa, i a més, ens ho passàvem bé..
"como ha cambiado el cuento" :D
un petonas maco
Jo també feia col.lecció de cromos...Deu n'hi do el nom! i el gentilici com deu ser? Podries fer el llibre amb el títol més llarga del món...
El nom és llarg, sort que el nom és fàcil de recordar...
Salut.
onatge
home, estaria bé al costat del poble de Lleida que es diu "Su" :P
He de dir que, com a dissenyador gràfic, m'encantaria fer la portada d'un llibre amb aquest títol.
(Marc Volpini)
Jo també coneixia el nom gal•lès... bé, no que el recordés tal qual... vull dir que sabia que existia ;-))
Doncs a mi m'encanta la idea d'un llibre amb aquest títol.
Curiós, curiós, si senyor... i bonic el nom. Aiiiiii, els cromos, jo en tenia una colecció dels ¿Por qué...?
Estava xulo, m'ho passava bé llegint-los i rellegint-los
Publica un comentari a l'entrada