El camí reprès, de Maria Teresa Vernet

Maria Teresa Vernet escriu El camí reprès l’any 1930, a les portes de la 2a República i quan s’albiraven uns vents de llibertat que resultaren permaturament ferits, en un moment del segle on la dona no jugava el paper a la nostra societat que juga ara, i on els seus àmbits d’acció eren força reduïts.
Cecília, la protagonista de la història, d’una família acomodada de Barcelona, pateix el desengany del primer amor i viu de forma convulsa aquesta situació fins al punt que la vida mateixa perd el seu sentit, potser per la manca d’altres tipus d’aspiracions que llavors oferia la societat a la majoria de les dones, llevat de ser filles, esposes i mares.
Un nou amor la reconciliarà amb la vida, i un nou desengany la farà més forta ara. La novel·la retrata la joventut burgesa de l’època i l’estil, sovint poètic, ens remet seductorament també a altres temps.
“Els vespres, Tarragona al lluny s’il·luminava; o bé la lluna fendia la mar com una mangrana gelada; o, si fresquejava, hi havia el consol de tancar-se a la vil·la, tirar les cortines i pensar en l’amat dins un nocturn de Chopin.”