tens un racó dalt del món: Capcots i resignats davant el nostre destí

08 de març 2010

Capcots i resignats davant el nostre destí

Capcots i resignats davant el nostre destí

ignorem la bellesa del paisatge.

.

Imatge extreta del blog La vinya vermella.

10 comentaris:

Striper ha dit...: Massa sovint mirem al terra o a l'horitzop i ens perdem la bellesa quee tenim davant els nassos.; 8 de març del 2010, a les 11:28
Clidice ha dit...: certament la imatge és molt al.legòrica; 8 de març del 2010, a les 11:57
Isabel Barriel ha dit...: gestos clònics...; 8 de març del 2010, a les 12:14
Carme Rosanas ha dit...: Capcots, resignats i agafats pel coll... que també!; 8 de març del 2010, a les 13:38
Anònim ha dit...: A aquests animals de ben segur que el paisatge que els envolta els deu ser indiferent.; 8 de març del 2010, a les 17:41
sànset i utnoa ha dit...: la seva desgràcia segur que és massa feixuga perquè es puguin fixar en res més...

*Sànset*; 8 de març del 2010, a les 19:21
Ma-Poc ha dit...: quina imatge... ja sabem què no miren, però què deuen mirar?; 8 de març del 2010, a les 19:24
Frannia ha dit...: Bona metàfora! Visual i de concepte.; 8 de març del 2010, a les 20:31
bajoqueta ha dit...: Genial!; 8 de març del 2010, a les 21:40
Eulàlia ha dit...: ei, ralment a vegades som com burros amb allò que els posen al costat dels ulls per només mirar el camí..; 9 de març del 2010, a les 15:07

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)