Miguel Delibes, sempre

Avui ha mort Miguel Delibes, però no del tot, perquè Delibes sempre estarà amb nosaltres. Com a lector i com a escriptor em sento de dol. Seria difícil destriar quanta influència han tingut les novel·les de Delibes sobre mi, l'atmosfera que envolta els personatges, sempre humils, sempre derrotats, els paisatges terribles i estimats alhora que atenallen sovint els protagonistes. Seus van ser alguns dels primers llibres que vaig llegir de ben jovenet, com Cinco horas con Mario, La hoja roja, El príncipe destronado, La sombra del ciprés es alargada, i, sobretot, Las ratas, un dels meus llibres preferits, que he rellegit i que rellegiré diverses vegades. Com a homenatge, us convido a llegir el comentari que en vaig fer.

Per a mi, el Nobel ja fa anys que el va guanyar.