La tesis de nancy, de Ramón J. Sender, fou una de les meves lectures obligatòries a 1r BUP, el curt 1978-79. Suposo que ja és massa tard per fer-ne un comentari per pujar nota.La novel·la té una estructura epistolar on Nancy, una estudiant de llengües romàniques nord-americana, explica a la seva cosina Betsy les seves experiències durant la seva estada a Espanya, especialment a Andalusia. Tot a Sevilla és exòtic i quasitot apassionant, i els seus comentaris mostren l'admiració i també menyspreu que produeix tot allò de desconegut.
Nancy es troba davant d'una Espanya antiga, difícilment comprensible per a ella. La trama és farcida de contínues confusions on cau la Nancy, a causa dels múltiples significats que tenen les paraules, especialment en boca dels gitanos, que provoquen divertides situacions. Veu les dones espanyoles boniques i intel·ligents, però afeminades, i troba que els homes estan bé, però de vegades parlen sols quan veuen una dona jove, i li diuen "canela", i després afegeixen "canela en rama", i ella suposa que es refereixen al color del seu cabell, i també es preocupen molt per la seva salut, i pel carrer li diuen que "estàs buena". Només arribar, Nancy té una decepció: a Espanya no hi ha goril·les, i no comprèn per què sempre es parla de les famoses guerres de goril·les espanyoles. Sempre li passen coses estranyes, com quan tenia un dubte sobre gramàtica, i a una persona del carrer li pregunta l'imperfet de subjuntiu del verb airejar, i la persona es posa tota vermella i canvia de tema.
En resum, una divertida forma de posar davant d'un mirall l'Espanya de l'època.
5 comentaris:
Quin llibre més divertit! Però em va semblar que retratava la Nancy com si fos una mica ximpleta. Per exemple, recordo que quan, en una festa, un home gran li ha estat grapejant la cama per sota la taula, ella després li dóna les gràcies "por el masaje en la rodilla".
Un amic meu regalava aquest llibre a les seves amigues americanes que sabien espanyol. Li vaig dir que, si jo fos nord-americana i em regalessin aquest llibre, em semblaria que m'estaven titllant de "tonta". Però potser no conec prou bé el caràcter de la gent dels EUA.
Gràcies! Una molt bona recomanació! Jo ara que estic estudiant (2n) de batxillerat, m'ha tocat de lectura obligatòria la meva estimada i aclamada Mercè Rodoreda amb el preciós ( i totes les ponderàncies més que calguin) "Mirall Trencat".
Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
>Jordi Cirach
Fotre, Jesús, eixe curs 1978-79 jo feia 2n de BUP. Sempre n'hi ha algú més jove, dimonis. Com canvia el temps: si ara posàvem "La tesis de Nancy" al tercer d'ESO (l'equivalent del 1r de BUP) els xiquets cremen l'institut. Ara com ara el millor llibre de lectura obligatòria es "Trobar a Wally". Collons, estic pessimista hui.
No em va agradar gaire.
Jo m'ho vaig passar molt bé amb aquest llibre perquè de sempre m'han fet molta gràcia els girs que utilitza cada llengua per expressar-se. Jo recordo que el vaig llegir que encara no era casat, pel que calculo que deuria ser cap allà el 73 o el 74, i encara recordo molts trossos molt divertits: La confusió que hi ha quan ella diu al gitano que li agrada molt "golfear" (per "jugar al golf"), o quan li diu que los "suevos" es van instal·lar a Galícia, i ell li contesta que serà per això que allà hi ha tantes gallines...
A mi em va divertir molt, la veritat. M?ha fet gràcia recordar-lo.
Publica un comentari a l'entrada