20 de març 2010

Teules velles del meu poble, versió Anton


L'estimat blocaire Anton ha tingut el detall de dedicar-me un post amb versos inspirats per la foto de les teules velles del meu poble que vaig penjar fa uns dies.
Gràcies.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Crec que l'Anton té un cor tant gran que encara no sé com pot inquibir-lo dins...

Òscar Cavero 100% ha dit...

és molt poètic! I molt bonic i agradable!

rebaixes ha dit...

Aquí en aquest lloc divers, complex,,,(Quants adjectius possar?)
hi han tantes de persones que tenen el cor gran i el mostren i ens el deixen... Quantes paraules es verteixen en aquest medi que demostren personalitats autèntiques, sense fisura que van a lo noble, a l'esència del BE...Si dic que hi ha companyerisme... em quedo curt?
Clar que Jesús hi és...
Jo avui les passo magres i la gent em compren, d'aquí el meu agraiment, seguiexo per que no vull quedar com un imbècil en que retorni ... I segueixo per no caure en la postració ara que sense poder necessito caminar per aquest camí de punxes que fiblen fins dins,,, Som animals de costums, i ens acostumem a tot per que no estem conformes en el que ens passa, creien injust el que tenim que suportat...i ens acostumem fins a morir sent vius... Anton.