El poder d'uns mans es mesura pel seu tamany?
I la seva tendresa?
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
11 comentaris:
:) doncs potser precisament s'hauria de mesurar per la seva tendresa...
bon dia i tendres mans!
potser es mesura pel què saben agafar.
*Sànset*
i por com t'aferen i com t'acaricien.
només imaginar-les ja et fan entendrir.
ei, dona'm la mà, dona'm un cop de mà. no cal mesurar res, si quan ho necessites i és, no?
salut!
És evident que no. Quan un petit se t'agafa de la mà, o t'agafa només un dit, per petit que sigui, s'agafa fort, amb totes les seves forces, perquè tu ets qui li dones seguretat i equilibri.
La tendresa apareix quan ja segur, et mira somrient i agraït.
Que macos que són, oi?
Adorable!
M'encanta aquesta foto i la tendresa que desperta.
El poder de les mans es mesura per tot el que poden crear, donar i fer sentir als altres.
Bona tarda Jesús M.
Jesús: Se t'està caent la bava pel teu xicotet? Ho comprenc... a mi també em passa...
Per què no fan mal les cleques que et donen els fills nadons en els seus heterodoxos atacs d'alegria? Una altra pregunta a l'aire.
Salutacions
Es mesuren en la força de l'afecte.
Publica un comentari a l'entrada