28 de març 2010

La ciutat amb el nom més llarg del món


Quan era petit, com molts xiquets i xiquetes de llavors i d'ara, em feia col·lecció de cromos. N'hi havia una que es deia "El más y el menos", on apareixia l'animal més ràpid, l'home més alt, calamars gegants i formigues forçudes. Un cromo mostrava el nom de ciutat més llarg del món, situat a Nova Zelanda: Lloc on Tamotea, l'home del gran genoll que escalava, pujava i baixava muntanyes, conegut com El Viatger, va tocar la flauta per a la seva estimada.
És un nom preciós, i el cromo em va servir d'inspiració per a un conte inclòs a Postres de músic, i fins i tot vaig proposar-lo com a possible títol del llibre. Massa llarg i arriscat, però no el descarto per al futur, si alguna editorial perd el cap.

11 comentaris:

Rafel ha dit...

El nom és preciós i el lloc ha de ser tranquil per força, quina agència escriuria el nom per publicitar-lo?

PD. Jo em pensava que el nom més llarg era al País de Gal·les.

Marta Contreras ha dit...

I això que quan vaig estar a Nova Zelanda ja en vaig veure uns quants de llargs, però tant com aquest no :)

Jordi Guerola ha dit...

Interessant, a Gal·les hi ha un poble anomenat:
"Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch", que significa :«la iglesia de Santa María en el hueco del avellano blanco, cerca de un torbellino rápido; y la iglesia de San Tisilo, cerca de la gruta roja».
:)

Lucia Luna ha dit...

Ostres, doncs si! abans donaven col·leccions de cromos a molts productes, era divertit, també s'ha de dir que jugàvem amb qualsevol cosa, i a més, ens ho passàvem bé..
"como ha cambiado el cuento" :D
un petonas maco

Elfreelang ha dit...

Jo també feia col.lecció de cromos...Deu n'hi do el nom! i el gentilici com deu ser? Podries fer el llibre amb el títol més llarga del món...

onatge ha dit...

El nom és llarg, sort que el nom és fàcil de recordar...

Salut.
onatge

Clidice ha dit...

home, estaria bé al costat del poble de Lleida que es diu "Su" :P

Anònim ha dit...

He de dir que, com a dissenyador gràfic, m'encantaria fer la portada d'un llibre amb aquest títol.

(Marc Volpini)

Assumpta ha dit...

Jo també coneixia el nom gal•lès... bé, no que el recordés tal qual... vull dir que sabia que existia ;-))

zillahh ha dit...

Doncs a mi m'encanta la idea d'un llibre amb aquest títol.

Albanta ha dit...

Curiós, curiós, si senyor... i bonic el nom. Aiiiiii, els cromos, jo en tenia una colecció dels ¿Por qué...?
Estava xulo, m'ho passava bé llegint-los i rellegint-los