Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 47 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
15 comentaris:
A totes dues coses? Sense la segona no podríem,certament, apreciar la primera.
uns foto ha de reflectir un sentiment, aquesta ho ha consigueix, felicitats
salut
crec, que amb els ulls que saben captar el moment, com ha sigut el teu cas..
Una foto preciosa, bon dilluns, petons maco.
Sincerament no ho sé, però mai cap ha deixat d'enamorar-me...
Potser és aquest l'encant.
En la fusió del blau del dia i amb la llustror que s'atança!
Preciosa la imatge!
El capvespre no ens hauria de portar la incertesa?
Estèticament, és maca,la foto.
Però per mi la bellesa d'un capvespre està en l'interior de cadascú; com millor t'ha anat el dia, més maco és el capvespre.
Ostres tu, meravella de foto, càlida i acollidora, preciosa de debó. Una troballa...
Jo crec que es troba en les dues coses. Per cert, la foto, molt maca, amb molta bellesa i calidesa.
Preciosa la foto, però per a mi el moment és el més importsant: la calidesa dels colors i el teu propi interior com diu En Josep Manel. El blau d e demà a mi em queda a segon terme.
les dues però jo també hi afegiria la mirada de qui s'atura a gaudir-ne
el capvespre ens convida a fer balanç, la reflexió i a pensar en l'endemà, en el futur, sempre amb colors...
Molt bonica la foto i el pensament
Crec que són sobretot els colors, que et fan tenir la sensació que el dia acaba bé. Mai no he tingut la sensació, veient una posta, que hagi estat un mal dia. Deu ser un condicionament biològic. El cas és que en el seu moment vaig poder convèncer el meu home de pintar casa nostra amb els colors del capvespre i sempre tinc ganes de tornar-hi...
Molt maca la foto! :-)
En la generositat involuntària de qui la troba en un instant i la transmet, atorgant-li un grau menys de temporalitat.
Publica un comentari a l'entrada