Una cançó que, desgraciadament, no passa de moda, ans al contrari: Tio Canya, d'Al Tall:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
7 comentaris:
no la coneixia, pero com diuen...*real como la vida misma*
bon dia , jesus
Ja ho pots ben dir, que la situació s'allargassa amb el temps més que no calia. Mentrestant, els valencians no sé què collons fem ni fins a quan aguantarem. Acabaran posant-nos en una reserva apatxe. Aquests espaNols crien tènies i mai no en tenen prou.
Salutacions des del sud.
Salut i Terra.
M'agradavem molt Al Tall, els anava a veure sempre que tenia ocasió, com ara els meus fills els agrada Obrint pas...
a mi també m'agrada aquesta cançó
Quina canya m'agrada.
Jo ja la coneixia però no l'havia sentit tota sencera.
Un himne pels valencians... I tan vigent el crit reivindicatiu avui com fa més de 40 anys!!
Des del PV una forta abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada