"Només la por de viure és més potent que el pànic a la mort", afirma contundent ...
.
Qui? Acabeu vosaltres la frase.
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 35 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
16 comentaris:
Viure amb por és molt mal viure.
...un boig, es a dir, algú que ho ha perdut tot, absolutament tot, excepte la raó (que va dir Chesterton... crec.)
...en un moment de lucidesa el pacient de l’habitació 313 que fa nou mesos que viu connectat a una màquina que l’ajuda a mantindre, eternament, el seu alè.
aquell qui mai va ser capaç de mirar als ulls a la vida.
*Sànset*
Un suicida...
O bé Cioran, que era sovint així de negatiu i que també deia el fet de saber que sempre podia suicidar-se era l'única cosa que el contenia de suicidar-se ar a mateix.
un cobard en un moment de breu lucidesa
El vell mestre Shaolin, al jove deixeble inexpert
el que mai ha rebut ni dat amor...
...relliscant pel tobogan del seu viure. Dormiria d'aquell accident lúcid. L'havien enganyat sabent que pagaria fins després de mot al impulsor de la seva crisis. Anton.
Afirmà contundent la Lara, després de clavar dos trets al cap a qui havia estat el seu espòs i torturador.
Una abraçada.
gràcies a tothom per seguir el joc.
Doncs crec que els efectes d'una cosa i l'altra són iguals. Aquesta frase la podria dir, per exemple, Rouco Varela.
...el botxí, abans de tallar la testa de Maria Antonieta.
El malalt a l'anestessista abans d'entrar al quiròfan...( que no em quedi com un vegetal Déu meu!)
qui sap què pot perdre en acceptar el risc.
...el més gran dels covards.
Publica un comentari a l'entrada