Desdibuixa el paisatge, la boira, punt i apart de la llum que tímida es fon.
S'ajorna l'implacable adoració al sol;
i ens acarona l'aigua.
Cita dominical / 840: Xavier Sierra Labrado
Fa 38 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
La boira és un vel que juga a representar ombres xineses.
La poesia és el millor comentari d'un paisatge.
M'has fet venir ganes de començar a llegir els teus llibres. La dificultat se'm presenta a l'hora de triar-ne un per començar.
Preciós paisatge reconstruit amb paraules.
misteri jugant a fet-amagar entre els arbres, per esdevindre poesia
fantasma que, a capes, ens permet reinventar el paisatge una i altra vegada... la boira...
doncs jo ja tinc ganetes que escampe la boira i tornar a adorar el sol com es mereix... Bonic poema!
Gràcies per les recomanacions, Jesús. Les tindré en compte a l'hora de llegir-los, ja que en dubtar, els he encarregat tots.
Si no els aconsegueixen a la meva llibreria, aprofitaré l'enllaç que m'has deixat.
CREC QUE JA ESTA TOT DIT.
Publica un comentari a l'entrada