Arribo al poeta Manel Alonso i Català a través del seu recull Si em parles del desig, un poemari on senyoreja la sensualitat, l'amor i el desig del desig, del cos i els seus camins, laberints i dreceres, cos que és fruita, flor i instrument, i l'erotisme es torna gust, olor i música.Jo, que no sóc expert en res, i menys encara en comentar poesia, us transcriuré alguns dels poemes breus amb què l'autor finalitza el recull.
.
XIII
He tatuat el meu desig sobre la pell del paisatge.
.
XXVIII
Només un color
arredoneix els volums,
bes d'una rosa.
.
XXIX
Bella, suggerent
t'acostes a l'espelma,
encens la flama
9 comentaris:
Un gran poeta (escriptor) i una magnífica persona el Manel.
Salut i Terra
Pssss... Què voleu? A mi aquest tipus de poesia sempre em recorda una cançó de Luz Casal que diu "escucho tus bobadas / acerca del amor y del deseo". I això de "l'espelma" i la "flama"... Pareix la Pantoja quan diu "el fuego está encendíoooo / la leña ardeeee, ardeeeee"
Bona recomanació! Sort que no ets expert en poesia ;)
Home... segons es mire. Però que conste que jo no volia recomanar res. En tot cas recomane tenebres... ui! no, que això ja està fet. Bé, recomane l'original que va inspirar els versos eròtics de l'Alonso:
"Xiqueta meuaaaaaa
que del carrer eres l'amaaaa
per culpa teuaaaaa
Tinc el cor encés en flamaaaaa."
;P
Jesus P. això sembla una "albà" més que un poema, l'albà es popular i llegint els versos de'n Manel, (Ja voldrien algunes, que fòra popular),
:)
He anat llegint petits bocinets a la Xarxa. Jesus M.Tibau, i està molt be.
Tenim una mancança poètica del Génere eròtic important.
Llibres com aquest fan falta.
Una abraçada.
Gran narrador i millor poeta.
Vaig tenir l'honor de llegir un poema seu en la presentació que féu a Puçol d'aquest llibre i de "Correspondència de guerra".
Bona recomanació, Tibau.
Amiga Sandra: allò no és pas una albada sinò un fragment de "El Fallero" de Serrano i Thous. Pel que fa a la manca de poesia eròtica... Potser sóc massa vell però als huitanta del segle passat ja vaig quedar una miqueta fart de tant de símbol: "espelma", "flama"... Un poc gastat tot aquest món metafòric, no?
En qualsevol cas està prou bé l'"esprit de corps" que teniu els/les poetes ;-)
Parraga, des dels vuitanta i et sembla gastat? Llavors la propaganda que fas al teu bloc d'un saltamartí estacat a uns pals que fa dos mil anys que s'anuncia, què és? Noi que estàs molt vist. Vés i fes desfilades sota la bibarrada que se't veu de fons, vés.
Jo pensava que estava mantenint un diàleg sobre teoria literària i ara resulta que (anònimament, que té collons la cosa) la qüestió és de caràcter teològico-polític. Per cert, no sé què vol dir "bibarrada", però si et refereixes a la bandera que tinc a la foto et diré que de colors en té tres i que, a banda de això, el teu tarannà em sembla intolerant i maleducat.
Salut, Anònim, si més no que no ens falte salut.
Publica un comentari a l'entrada