Passejo per Tortosa. Un tècnic que conec està instal·lant l'alarma en una botiga. En menys d'un minut em fa un resum de la vida: "Quan era petit jo subjectava l'escala a mon pare, després vaig pujar-hi dalt, i ara la subjecto a mon fill".
el final d'una memòria
Fa 3 hores
8 comentaris:
Tot depèn si ho va dir amb resignació, tristesa, ràbia o alegria. Però és un resum inquietant.
Doncs a mi em sembla bonic...
Es molt bonic poguer dir en tres generacións.
M'agrada. És una meravella saber dir tant en tan poques paraules.
Quan ens morim, per al comú de la gent sovint quedem 'resumits' en una sola imatge, com si ens posessin una mena d'etiqueta, vaja: Era una bona mare, o tenia un mal geni...
Molt bonic. Tres generacions, l'ofici que perdura, la vida com passa... però, l'escala encara és la mateixa? ;o)
Quina capacitat de síntesi.
Molt bonic a més.
Ha sabut sintetitzar molt bé.
Publica un comentari a l'entrada