Primer pas, tot i que tendre, cap a la independència. El nostre xiquet que aviat farà dos anys, mentre pujava les escales del tobogan, ens ha fet gestos inequívocs que ens allunyessim, que ho volia fer tot sol. Se'ns fa gran la criatura. Que n'aprengui el país.
el final d'una memòria
Fa 3 hores
13 comentaris:
Doncs potser sí que el planter és el futur!
Gestos inequívocs!
Aquesta és la clau. El teu xiquet ho sap millor que nosaltres. Nosaltres com a país, si fem algun gest de tant ne tant acostuma a ser equívoc i confós i sovint contradictori.
Vindrem a prendre apunts.
L'independència és el natural en la vida física i en la vida mental, la dependència no... el vostre xiquet va bé i a bona hora!
Caram, què valent!! :-))
A veure si n'aprenem ;-)
I les coses no faran més que empitjorar a partir d'ara! La independència és bonica, però els pares patim...
El vostre xiquet for president !!!
Com s'ha de fer! La independència es pren, no es demana!
Sort que el jovent ho veu clar! ;-)
No pot ser que sempre m'ho miri pel costat polític. Les paraules no haurien de tenir amo. Felicitats pel xic.
El vostre xiquet arribará llum, ja sap el que vol !!!!
Ese niño tiene todo lo que necesia para batir sus alas: mucho amor,protección y los mejores principios.
Nunca será un depredador social,ni intelectual.
Será LIBRE!
Haurem de dir que també ho volem fer tot sols... ja comencem a fer-nos grans!
Bona metàfora.
D'això.... on és el tobogan?
Fa anys que pugem els graons, però quan menys ens ho esperem... LA BAIXADA!
Salut i tobogan!
Jaume
Publica un comentari a l'entrada