tens un racó dalt del món: Nanoconte dels cordills tallats

10 de març 2011

Nanoconte dels cordills tallats

Amb un esforç titànic aconsegueix tallar els cordills, al mateix instant en què cau amb tot el seu pes mort a terra, la titella.

8 comentaris:

Artur Álvarez, cantautor, escriptor, poeta i altres menesters creatius. ha dit...: Serà qüestió de la destinació, de l'odiosa Llei de Murphy o de la impenetrable llei de Newton?
Bon dia, Jesús.; 10 de març del 2011, a les 8:08
Alyebard ha dit...: És el problema de ser lliures, no hi ha ningú que ens estiri els fils. Hem de decidir nosaltres.; 10 de març del 2011, a les 8:53
El porquet ha dit...: Homeeee, m'has recordat l'inigualable senyor Cordills. A ell no li tallaven, de fet, se li embolicaven!; 10 de març del 2011, a les 8:58
Imma Ginovart ha dit...: L'alliberament i la fi, tot junt. Ufff!; 10 de març del 2011, a les 12:24
Pere ha dit...: Va pensar que així seria lliure i no se'n recordava que ella no tenia ànima, només era un cos inert ...

Bona tarda Jesús M.; 10 de març del 2011, a les 20:04
Carme Rosanas ha dit...: Pobra titella... la llibertat la deixa sense esma!; 10 de març del 2011, a les 20:37
La Meva Perdició ha dit...: Orfe de la seva dependència, no pot viure sense les seves cadenes.; 10 de març del 2011, a les 21:16
Francesc Vera ha dit...: Un nanoconte genial, la imatge que genera se't clava al cervell i és com allo de les piles, que dura i dura i dura…; 10 de març del 2011, a les 21:58

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)