Quin estrany impuls, necessitat o narcissisme ens fa dibuixar cares a tot arreu, fins i tot en un polsosos vidres?
el final d'una memòria
Fa 3 hores
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
3 comentaris:
Fixa't, però, que les cares dibuixades són quasi sempre inofensives; tristes o contentes, però inofensives. Què ho deu fer?
Potser no narcisisme, potser això és fàcil de dibuixar?:)
Salutacions des de Barcelona, Terrassa etc!
És una malaltia que s'encomana.
Publica un comentari a l'entrada